nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín: 11°
17°

Un informe apunta que els joves catalanoparlants de les Balears són els qui més muden de llengua

Aquest dilluns s’ha presentat l’informe 'Actituds i usos lingüístics dels joves de les Illes Balears', duit a terme pel Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears (GRESIB) per encàrrec de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL). Es tracta del primer estudi sociolingüístic fet a l’arxipèlag en què s’ha combinat metodologia qualitativa i quantitativa. La presentació ha anat a càrrec de les investigadores del GRESIB Maria del Mar Vanrell i Xisca Castell.

L’informe apunta que els joves catalanoparlants de les Illes Balears són els qui més muden de llengua (s’entén per muda lingüística el canvi que experimenta un individu al llarg de la vida entre la llengua inicial i la llengua que empra de manera habitual). «És una tendència en augment, tot i que també s’observen casos en l’altre sentit. El context social del parlant és un element clau a l’hora d’afavorir, o no, la muda. En qualsevol cas, hi ha moments vitals que propicien les mudes, que són una oportunitat per a promoure l’ús del català», explica.

D’altra banda, la convergència lingüística al castellà és la pràctica més habitual entre els joves, com en el conjunt de la població. El manteniment exclusiu del català és gairebé nul, mentre que sí que s’observa el manteniment del castellà. Així doncs, els catalanolingües són els qui realment exerceixen de bilingües. Entre els castellanolingües n’hi ha que es comporten com a bilingües, però també hi ha un sector que es comporta com a monolingüe perquè l’entorn ho afavoreix.

Hi ha una gran varietat de factors que poden impedir l’apropiació de la llengua catalana i l’adopció com a llengua social habitual. Un dels factors més esmentats és el fet de ser percebut com de fora i, per aquest motiu, que s’hi adrecin en castellà. Molts no catalanoparlants se senten exclosos quan els parlen en castellà i es troben sense gaire oportunitats a l’hora de practicar el català. En aquest sentit, els informants de l’estudi consideren que és «important» promoure un compromís social col·lectiu per compartir la llengua amb tothom, siguin catalanoparlants inicials o no, més enllà del compromís de les institucions.

El secretari autonòmic d’Universitat, Recerca i Política Lingüística, Miquel Àngel Sureda, ha destacat la importància dels joves en la continuïtat de la llengua catalana. Tal com es recull en l’estudi, els joves són els encarregats de projectar el procés de canvi cap al futur immediat a través del seu comportament lingüístic, entre altres motius perquè seran aviat els dirigents i els referents socials i els qui transmetran la llengua a les noves generacions.

Per la seva part, la directora general de Política Lingüística, Beatriu Defior, ha explicat que l’estudi confirma les intuïcions que es tenien i que des de la Direcció General s’han impulsat actuacions en les línies apuntades per l’informe, com ara la promoció de canvis en el comportament lingüístic a través de la campanya Mou la Llengua; la creació d’espais d’ús de la llengua catalana (com els concerts Treu la Llengua, els concursos de youtubers o LaTroca, la trobada de creadors de continguts a les xarxes), i la difusió de l’oferta de productes i serveis en català (Ib-musicat, mostres de videojocs, festival d’anime i manga...), entre altres, tot i que apunten que cal aprofundir en aquesta línia de treball.

La directora general ha destacat de l’informe la necessitat de donar un «enfocament holístic» a les actuacions de planificació lingüística, ja que per a assolir els objectius és necessari que tots els sectors implicats es comprometin a assumir el paper que els correspon. «Les actuacions necessàries adreçades als joves de poc serviran si no van acompanyades d’un procés de millora de la situació en el conjunt de la societat», ha apuntat Defior. A més, la titular de Política Lingüística ha remarcat la importància que els joves «rebin incentius per emprar el català, per exemple reconeixent el domini de la llengua en l’àmbit laboral».

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per ,,,,,,,,,, fa dervers d'un any
mallorquin.A veure si n´apreneu model.
Valoració:3menosmas
Per dic, fa dervers d'un any
Carlos Vilalta: Cosa que tu no ets.
Valoració:2menosmas
Per mallorquín, fa dervers d'un any
inteligentes y educados

👌
Valoració:1menosmas
Per tip, fa dervers d'un any
Al nostre redol, cadascú som el màxim responsable de mantenir l'ús del català. De la mateixa manera que jo no puc decidir què em parlarà l'altre, ningú més que jo pot decidir la llengua que jo parl. Nosaltres parlam, nosaltres triam.

Una de les mentidotes més repetides és "no te entiendo". Hem d'ignorar aquesta frase bastant, si no de tot. Curiosament, n'hi ha que després d'haver-la dita, en veure que el truquet no funciona, acaben corresponent en català, així com toca entre persones educades.

La independència és necessària per consolidar la presència del català, és ben clar, però ni és suficient ni podem permetre'ns el luxe d'esperar que arribi per arromangar-nos-hi. Hem de posar fil a l'agulla ara mateix. La independència política arribarà com a conseqüència de molta fermesa, començant per la independència lingüística: parlar català independentment de la llengua de l'interlocutor.
Valoració:2menosmas
Per ARRUIX!, fa dervers d'un any
Mentres no poguem expulsar als que venen aqui a fer destrosses lingüístiques i culturals, tant si son estrangers com espanyols, la cara dura i la insensibilitat s' imposarà per damunt vuit cents anys d'Història.
Valoració:1menosmas
Per Normal, fa dervers d'un any
Està clar, l'exemple que donen els representants del Govern de Retrocés, també en matèria lingüística, és lamentable.
Valoració:4menosmas
Per Joanet, fa dervers d'un any
Només hi ha un remei, per a evitar la supremacia absoluta del castellà que aquestes dades indiquen: espolsar-nos la llengua invasora. Qualsevol altra cosa no són més que pegats foradats. (I quina és l'única manera d'espolsar-nos aqueixa llengua?...)
Valoració:1menosmas
Per Carlos Vilalta, fa dervers d'un any
Son inteligentes.
Valoració:-4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente