algo de nubes
  • Màx: 16.83°
  • Mín: 7.61°
16°

Es compleixen cent anys de l'assassinat del Noi del Sucre

211121

El 10 de març de 1923, Salvador Seguí, el Noi del Sucre, va ser assassinat a trets al carrer de la Cadena (actual Rambla del Raval), cantonada carrer de Sant Rafael, en el barri del Raval de Barcelona, a mans de pistolers blancs de l'anomenat Sindicat Lliure, que estava dirigit per la patronal catalana sota protecció del governador civil de Barcelona Martínez Anido.

En el mateix tiroteig varen deixar malferit el també anarcosindicalista Francesc Comas i Pagès, conegut com a Perones, que moriria pocs dies després. Els autors dels assassinats mai varen ser detinguts.

Salvador Seguí

Va ser un dels líders més destacats de l'anarcosindicalisme de Catalunya de principis del segle XX.
Va aconseguir donar un nou impuls a la lluita proletària sense oblidar les essències del seu ideari anarquista. Es va formar com a pintor, professió que sempre va exercir i amb la qual es va guanyar la vida. Ja des de molt jove va mostrar inquietud per la política i per les idees llibertàries; seguidor de l'Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guardia i de diversos autors com Sorel, Kropotkin, Reclus o Cornelissen, en la seva formació autodidacta també es va relacionar amb personatges culturals i polítics de l'època, i amb membres i participants del Ateneu Enciclopèdic Popular, com Francesc Layret.

Va ser president de l'Ateneu Sindicalista del carrer de Ponent de Barcelona i impulsor de la creació de Solidaritat Obrera, formant part del consell directiu (com a vocal) durant un temps.

El 1916 inicia les negociacions per a una pacte d'unitat d'acció entre la CNT i la UGT com a front únic del moviment obrer a l'Esrar espanyol que va comportar inicialment una vaga general de 24 hores com a protesta per l'augment de preu de subsistències i que va continuar amb una vaga general indefinida, el 1917, en la qual es reclamava al Govern espanyol un sistema que garantís a la població el desenvolupament d'activitats emancipadores i mínimes condicions de qualitat de vida.

Elegit secretari general de la CNT de Catalunya en el Congrés celebrat a Sants, en 1918, va proposar que fos permesa la intervenció dels mestres racionalistes en aspectes de sindicats «sempre que s'organitzessin corporativament»; va donar suport a la proposició de retirada de la CNT de la Tercera Internacional.

Va ser detingut en diverses ocasions a causa de la seva activitat anarcosindicalista. Durant la vaga de La Canadenca es trobava pres però va ser alliberat el mateix dia en què es va desconvocar i va poder posar en evidència els seus grans dots d'orador en l'assemblea organitzada pel comitè de vaga, en la plaça de toros de les Arenes (Barcelona) per a informar sobre els acords arribats amb el govern.

Tancat a La Mola

El 30 de novembre de 1920, al capvespre, el vaixell 'Giralda' va sortir del port de Barcelona amb 36 militants anarcosindicalistes i l'advocat i regidor de l'Ajuntament de Barcelona, Lluís Companys, que estaven detinguts a la presó Model, amb destinació a la fortalesa de la Mola de Maó.

Els 36 deportats varen ser: Salvador Seguí Rubinat, Manuel Salvador Serrano, Camil Piñón Orihuela, Francesc Comas Pagès, Vicenç Botella Moya, Narcís Vidal Cucurella, Josep Vidal Cucurella, Eusebi Manzanares Barrera, Martí barrera Maresma, Miguel Abós Serena, Antoni Soler Cuadrado, José Viadiu Valls, Enrique Rueda López, Aniceto López Dalmau, Emilio Albaricias Alorda, Jaime Albaricias Descarga, Manuel Núñez García, Saturnino Meca González, Dionisio Arolas Batlle, Antonio Ocaña Martín, Josep Soler Guillemat , Manuel Castarienas Domingo, José Francàs Jarquín, José Roigé Redondo, Guillermo Vales Brugeura, Daniel Rebull Cabré, José Antonio Gómez Vicente, Eusebio Jorge Sánchez, Salvador Pascual Mascaró, Antonio Calomarte Costa, Salvador Caracena Díaz, Ramón Recasens Miret, Francisco Arsia Simón, Jesús Vega Fernández, Antonio Amador Obon i Lluís Companys Jover.

El Noi del Sucre i Menorca

La relació de Salvador Seguí amb Menorca és de gran transcendència històrica. El Noi del Sucre va pronunciar una important conferència titulada 'Anarquisme i sindicalisme' davant els anarcosindicalistes deportats a la fortalesa-presó de La Mola.

I és un referent del moviment llibertari a Menorca i, per tant, una figura històrica destacable a l'illa, també per l’onada de solidaritat que va despertar entre el moviment obrer menorquí durant el seu empresonament a la presó militar de La Mola de Maó. Cal destacar-ne també la influència en el moviment obrer menorquí de la sèrie d’actes que va celebrar a diferents pobles de l’illa entre agost i setembre de 1922, culminats amb el gran míting a un Teatre Principal de Maó ple a vessar, el 15 de setembre de 1922, on «entre la concurrència hi destacaven moltes dones que, com ja és conegut, no s'empegueeixen aquí d'assistir a aquesta mena d'actes» (La Voz de Menorca, 16/09/1922).

Assassinat

Pocs mesos després del seu retorn a Barcelona des de Menorca, El Noi del Sucre era assassinat per pistolers de la patronal.

I ara els militars espanyols que ocupen La Mola, pretenen impedir que la societat civil menorquina reti homenatge a Salvador Seguí.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.