Quan es compleix un any de l'intent d'invasió d'Ucraïna per part de l'exèrcit rus, publicam un comunicat de la Junta Directiva de l’Associació Un Somriure per Txernòbil que resumeix les vivències d'aquests 365 dies.

365 dies, 365 emocions

Ha passat un any des que vàrem rebre els primers missatges i vídeos. Les famílies d’Ucraïna es trobaven aterrades pel que sentien i veien, angoixades per no saber què fer, desesperades demanant ajuda per poder sortir del seu país.

El primer dia el recordam amb un fort mal al pit, entre cridades telefòniques de les famílies d’acollida dels infants que eren allà i de la premsa... En menys de 48 hores vàrem poder crear un grup de WhathApp amb altres associacions d’acollida repartides per tota Espanya per tal de donar-nos informació i ajudar-nos mútuament.

La resta de setmana (i del mes) va transcórrer entre reunions amb Delegació del Govern espanyol, Conselleria d’Afers Socials, Creu Roja... Encara ara sempre hi són i seguim rebent el seu suport.

Passaven els dies i desconeixíem la sort de moltes famílies i aquell mal al pit en alguns moments creixia i en d’altres semblava adormir-se.

No perdíem l’esperança de poder trobar a tots els infants d’acollida de la nostra associació i els seus familiars, encara que les circumstàncies no eren gens senzilles: molts llocs no tenien electricitat, internet o aigua, algunes famílies no tenien cap mitjà de transport i les que tenien vehicle sabien que era perillós partir si no ho feien per carreteres de muntanya.

Passat un mes aconseguírem tenir els infants de l’associació localitzats, alguns encara dins el país -amb moltes dificultats per sortir- i alguns a països propers.

També teníem naus i locals plens d’aliments, productes de primera necessitat i roba que vàrem poder fer arribar a través d’associacions voluntàries a la frontera de Polònia i amb camions petits dins Ucraïna.

Poc a poc, algunes famílies a peu per les muntanyes, altres amb vuit persones al cotxe per carreteres secundàries i altres en tren quan hi havia treva arribaren a Polònia. Allà varen trobar camps de refugiats on pogueren romandre fins que poguérem organitzar la seva arribada escalonada a Mallorca.

Gràcies a la feina en xarxa, amb un grup de persones que ni tan sols ens coneixíem, vàrem poder ajudar-los a arribar. Vengueren els infants que solen realitzar programes d’acollida amb la nostra associació, els germans, les mares i també algun pare. Els poguérem abraçar, les emocions brollaven entre llàgrimes i somriures; la comunicació amb les famílies era corporal i les mirades ho deien -o ho volien dir- tot.

I ja ha passat un any, un any ple d’emocions, algunes de tonalitats grises acompanyades d’angoixa i altres amb tons d’un blau verdós que evocaven més serenor i alegria.

Ha estat un any en què hem après a fer tasques per a les quals no estàvem preparades com a associació i un any en què hem pogut compartir la incertesa pel futur que els espera allà. Hem agafat forces, hem procurat empoderar les famílies perquè poguessin refer la seva vida, perquè poguessin començar-ne una de nova a la nostra illa. Els hem ajudat a cercar escola pels infants, feina, ajudes de les institucions, casa... i les hem animat per a quan puguin tornar a Ucraïna, perquè puguin reconstruir ca seva i el seu país.

És en aquest punt en què ens trobam ara on sentim la necessitat d’explicar-vos una altra realitat dels infants d’acollida de la nostra associació, la realitat dels infants de Bielorússia. Ells no han viscut la guerra en primera persona però sí que n’han patit les conseqüències i ja des d’abans de la invasió russa sobre Ucraïna.

Aquests infants, per problemes polítics, no pogueren realitzar el programa d’acollida el Nadal del 2021, dos mesos abans de l’inici de la guerra. Tampoc han pogut venir el Nadal del 2022 ni l’estiu del 2023 sembla tampoc podran venir a sanejar el seu cos ni a recollir abraçades i experiències.

Ara per ara no sembla que hi hagi probabilitats de poder realitzar els programes, ni amb els infants de Bielorússia ni amb els infants d’Ucraïna. Recordem que els programes de la nostra associació es realitzen amb l’objectiu d’assolir el sanejament d’aquests infants, la salut dels quals està malmesa a causa de la radiació provocada per l’accident nuclear de Txernòbil (situada a 30km de Bielorússia) al mes abril de 1986, que va afectar una quarta part d’aquest país.

La pandèmia de la Covid-19 es va afegir a aquests conflictes polítics que, des de l’estiu de 2019, han fet inviables els programes amb els infants bielorussos. Des d’aquí volem fer visible la realitat d’aquests infants, a més de seguir donant forces i encoratjant les famílies d’Ucraïna per a que aviat puguin retrobar els seus familiars, la seva llar i el seu país.

'No més guerres, ni ara ni mai'

Junta Directiva de l’Associació Un Somriure per Txernòbil