La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha visitat aquest dilluns el cementeri de Sant Francesc Xavier (Formentera), on els treballs d’excavacions i exhumacions que va dur a terme la Societat de Ciències Aranzadi dins el tercer Pla de Fosses del Govern (2021-2022) han permès la identificació de Francisco Solano Vera, la primera víctima mortal identificada del penal franquista de la Savina.

La Vicepresidència i Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica del Govern, que lidera Juan Pedro Yllanes, informava aquest dijous de la identificació del cartagener Francisco Solano, les restes del qual haurien estat recuperades el mes d’abril passat en el cementeri formenterer, i identificats mitjançant la comparació genètica de les mostres obtingudes en l’exhumació amb l’ADN donat per dues de les filles del difunt.

Es tracta no sols de la primera víctima de la repressió franquista identificada a Formentera, sinó també de la primera víctima identificada a les illes procedent de fora de l’arxipèlag.

Francina Armengol ha demanat «perdó a totes les víctimes del franquisme perquè és veritat que intentam fer justícia, però és veritat que han passat molts d'anys i arribam tard per a moltes famílies». La presidenta ha reivindicat que el Govern, des del 2015 tenia clar que «havíem de restituir la memòria de totes aquelles persones que van lluitar per tenir un món més just i van ser assassinades pel franquisme» i ha recordat que, gràcies als diversos plans de fosses, ja s'han pogut recuperar 220 cossos i identificar-ne 47.

«Aquesta democràcia no pot renunciar a conèixer la seva historia i a explicar-la als joves perquè és un fet pedagògic fonamental perquè no tornem mai més enrere, ni aquí ni a cap altre lloc del món», ha afirmat la presidenta.

La identificació del cartagener confirma, a més, que els cossos recuperats el mes d’abril en la primera fase d’excavacions i exhumacions del cementeri de Formentera que presentaven característiques compatibles amb les de les víctimes del penal, un total de sis, correspondrien a altres persones que varen morir en captivitat en el campament militar franquista.

El Govern durà a terme una segona intervenció en el cementeri de Sant Francesc Xavier dins el quart Pla de Fosses (2022-2023) que impulsa la Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica i tal com va aprovar la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses del Govern de les Illes Balears.

Així ho ha explicat el secretari autonòmic de Memòria Democràtica, Jesús Jurado, qui ha parlat d'aquesta trobada com d'una «fita molt important que reafirma i dona més valor encara a la tasca dels investigadors i la societat civil organitzada». A més, Jurado ha anunciat que ja «s'està col·laborant amb altres governs autonòmics» i ha fet una crida «perquè totes les comunitats estiguin disposades a col·laborar per aconseguir més identificacions».

L’objectiu és localitzar les restes del major nombre possible de víctimes mortals del penal, fins a 58 segons l’estudi efectuat per l’historiador eivissenc Antoni Ferrer Abárzuza per al segon Pla de Fosses del Govern —la majoria extremenyes i murcianes, però també madrilenyes, catalanes, canàries, valencianes i balears— que haurien mort en la colònia de la Savina entre 1940 i 1942, a causa del desproveïment d’aliments i l’absència de condicions higièniques i sanitàries en el campament.

Per això s’intervendrà la zona final de l’esplanada del cementeri, a continuació de la fila 6 —que és on es varen recuperar les restes de Francisco Solano Vera— perquè tot apunta al fet que és en aquesta àrea on es varen enterrar els morts en el penal, mentre que la zona de l’entrada hauria estat reservada per als enterraments ordinaris.

La presidenta del Consell Insular de Formentera, Ana Juan, ha recordat en la seva intervenció que «han passat vuitanta anys de la mort de Francisco Solano en condicions inhumanes al penal de Formentera i ja és hora que les seves restes siguin enterrades a la seva casa de Cartagena, amb la seva dona i altres familiars». Ana Juan ha subratllat que aquest és un acte de reparació de la memòria i de justícia democràtica, i ha felicitat el Govern, el Consell, investigadors i associacions que «lluiten i treballen per reparar la memòria de les víctimes del franquisme».