Segons ha informat l'associació Amics de la Casa del Poble, han aconseguit que el Govern iniciï el procediment d'inscripció com a Espai de Memòria i Reconeixements Democràtics de les Balears del solar del carrer Reina Maria Cristina, 25 de Palma, on s'aixecava la Casa del Poble, la darrera seu del moviment obrer, inaugurant la catalogació d'espais quatre anys després de la promulgació de la llei 2/2018 de memòria i reconeixement democràtics de les Balears.
Per a l'associació, aquesta fita és el resultat, d'una banda, «d'intensos mesos d'activisme popular i, per un altre, d'una lluita jurídica, liderada per Amics de la Casa del Poble».
En aquest sentit, l'associació ha fet un resum de la seva lluita jurídica, recordant com el 15 de novembre del passat 2021 va sol·licitar al Govern que inscrivís el solar de la Casa del Poble de Palma com a Espai de Memòria i Reconeixement Democràtic. Una sol·licitud que va ser inadmesa el mes de febrer d'enguany en una resolució del vicepresident del Govern i conseller, Juan Pedro Yllanes. A més, el 21 d'abril d'aquest mateix any es desestimava el recurs de reposició interposat per l'associació contra la resolució.
Davant aquest escenari, l'assemblea dels Amics de la Casa del Poble va decidir el 15 de maig impulsar un contenciós administratiu contra la resolució d'inadmissió. Després d'aquesta decisió, la lletrada de l'Advocacia de la Comunitat va aconsellar el passat dia 4 d'octubre al Govern l'assentiment a la demanda formulada per l'associació.
D'aquesta manera, tan sols un dia després, el 5 d'octubre ni el director general de Memòria Democràtica, Marc Andreu Herrera, ni el vicepresident Yllanes formulen cap observació ni suggeriment a la proposta d'assentiment. I, el dia 10 d'aquest mateix mes, el Consell de Govern, presidit per la presidenta Francina Armengol, acorda autoritzar l'Advocacia de la Comunitat per a formular l'assentiment a la demanda presentada per l'associació davant la Sala del Contenciós del Tribunal Superior de Justícia de Balears.
Finalment, el passat dia 11 d'aquest mes d'octubre, l'advocada de la Comunitat, Maria dels Àngels Berrocal, presenta davant la Sala del Contenciós-administratiu l'assentiment a la petició de la demanda de Amics de la Casa del Poble. El jutjat notifica a l'associació l'aplanament de l'administració dimarts passat.
Així, amb aquest assentiment a la demanda de l'associació, Amics de la Casa del Poble ha aconseguit que el govern iniciï el procediment de protecció i reconeixement d'un lloc de
Palma que conté «una part important» de la història de la ciutat.
Perquè, la Casa del Poble va ser des de la seva inauguració, el gener de 1924, la seu de diferents organitzacions obreres. A més, va ser un dels escenaris principals de la Guerra Civil a Mallorca, atès que la seva ocupació per part dels militars revoltats durant el cop d'estat de 1936, juntament amb la detenció dels seus ocupants, entre els quals es trobava Aurora Picornell, va iniciar la repressió i persecució de la població civil per motius ideològics.
Una vegada usurpada la Casa del Poble, els falangistes la varen convertir en la seva seu, establint un centre de distribució d'armes, de detenció i de tortura. El 1975 el franquisme va fer enderrocar l'edifici. Aquesta demolició va constituir, segons Amics de la Casa del Poble, un «greu atemptat» contra el patrimoni històric, obrer i artístic de Mallorca i especialment contra la memòria democràtica.
Ara, l'associació ha exigit al Govern que aplicació la Llei 2/2018, de 13 d'abril, de memòria i reconeixement democràtics de les Balears, que en l'article 15.1. preveu que els poders públics promouran, per tots els mitjans al seu abast, la conservació, la consolidació i la millora dels béns integrants dels Espais de Memòria i Reconeixement Democràtics de titularitat pública i privada.
«Cal desplegar la llei», ha explicat l'associació Amics de la Casa del Poble, que s'ha conjurat per a continuar lluitant per a preservar la memòria del solar de la Casa del Poble mitjançant un equipament públic que preservi els valors del moviment obrer.
Nada más.