La Direcció General de Memòria Democràtica del Govern ha ampliat el lloc web dedicat a la memòria democràtica amb la incorporació d'una nova secció específica que allotja fins a 22 conferències temàtiques.
Es tracta d'un repositori de més de trenta hores de durada que alberga les diferents conferències i jornades sobre memòria democràtica impulsades al llarg del darrer any per la Direcció General, en col·laboració amb la Comissió de Fosses i Desapareguts de la Guerra Civil i el Franquisme, i amb la Comissió de Memòria i Reconeixements Democràtics del Govern de les Illes Balears.
En les conferències, que ara també disposen del servei d'interpretació de llengua de signes, han participat especialistes en memòria democràtica de diferents disciplines, entre les quals la recerca, el periodisme, la història, la psicologia, els drets humans o l'antropologia, i també familiars directes que hi han contribuït amb les seves pròpies vivències.
L'objectiu de la Direcció General és que aquest repositori, que s'anirà ampliant amb futures xerrades i conferències, no només serveixi d’eina per a l'àmbit educatiu i universitari, sinó que també estigui disponible per a tota la ciutadania.
Les conferències que ara estan disponibles en aquest enllaç web són les següents:
1. «Contramonument», per l’artista Eugenio Merino.
2. «Estratègies de ressignificació en llocs de memòria: El Valle de los Caídos i més enllà», per l’historiador Francisco Ferrándiz Martín.
3. «D’Anjel Lekuona als sis de Hradischko: història d’unes cendres», per Anton Gandarias Lekuona.
4. «Història i memòria de les víctimes de la Guerra Civil», per l’historiador Julián Casanova Ruiz.
5. «La lluita de les filles i netes per la memòria, el cas de Chon Mendieta», per la familiar Chon Vargas Mendieta.
6. «Desenterrant la repressió de gènere: anàlisi de la violència exercida sobre les dones durant la Guerra Civil i la dictadura franquista a Espanya», per la investigadora Laura Muñoz Encinar.
7. «Desenterrant silencis… Un Projecte pluridisciplinari per a l’obertura de les fosses de la repressió franquista i la Guerra Civil a les Illes Balears», per Cesc Busquets Costa, Núria Armentano Oller i Jordi Ramos Ruiz.
8. «La transmissió oculta. Una herència sense testament», per la psicòloga i psicoanalista Ana Miñarro.
9. «L’exhumació de fosses de la Guerra Civil de les Pitiüses», per l’antropòloga Almudena García-Rubio Ruiz.
10. «Els mallorquins a l'Olimpíada que no fou», per l’investigador Pau Tomàs Ramis.
11. «Es pot rescatar la memòria històrica a través dels arxius públics a Espanya actualment?», per la documentalista audiovisual Lisa Berger.
12. «Expulsats per ser "indesitjables per a la nova Espanya"», pels investigadors Joan Pérez i Pere Bueno.
13. «Exhumacions al cementeri de Porreres (2019-2021)», per l’arqueòleg Jaume Servera.
14. «La memòria democràtica i l’educació a les Illes Balears», per la historiadora Elisabeth Ripoll Gil.
15. «El soterrani de la memòria. El cas del crim de la carretera de Màlaga a Almeria», per l’historiador Fernando Alcalde Rodríguez.
16. «Els treballs forçats a les Illes Balears (1936-1942)», per la historiadora Maria Eugènia Jaume Esteva.
17. «La transició valenciana: de país a comunitat autònoma», per l’historiador José Miguel Santacreu Soler.
18. «L’Estat espanyol i el dret internacional dels drets humans», per la magistrada Catalina Moragues Vidal.
19. «El moviment obrer a les Illes Balears: de la república al franquisme», per l’historiador David Ginard Ferón.
20. «El Valle de los Caídos», per la historiadora Queralt Solé Barjau.
21. «Final del franquisme i adveniment de la democràcia a Menorca», per Joan Pons Moll, Josep Maria Quintana i Francesc Tutzó.
22. «Dones, periodisme i memòria democràtica», per les periodistes Ana Pardo de Vera, Natalia Junquera, Elena Ballestero, Maria LLull, Marisa Goño i Maitane Moreno.
