algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:
15°

Un estudi de la UIB mostra que la pandèmia ha convertit en estructural la vulnerabilitat de les dones migrants

201803

La pandèmia ha esdevingut estructural i permanent la vulnerabilitat econòmica prepandèmia de les dones migrants en situació irregular a Mallorca i que, en alguns casos, ja vivien en «contextos d'opressió», segons un estudi de la Universitat de les Illes Balears (UIB).

Es tracta d'una de les conclusions principals de l'estudi 'Veus de dones: projecte participatiu amb perspectiva de gènere per a l'anàlisi i priorització d'impactes generats per la crisi de la Covid-19 en dones en situació migratòria irregular a Mallora', que ha explicat en roda de premsa la coordinadora Margalida Miró.

L'Oficina de Cooperació de la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha presentat aquest dimarts tres estudis sobre l'impacte social de la Covid-19 a les dones migrants a Mallorca, les dones migrants que viuen al barri de Son Gotleu (Palma) i la qualitat de vida dels menors usuaris de pedagogia hospitalària.

Respecte al primer cas, Miró ha explicat que en dones que ja vivien abans de l'esclat de la pandèmia en «contextos d'opressió», la Covid-19 va suposar un xoc que ha prolongat fins a l'actualitat la seva situació de precarietat.

Es dona el cas, ha afegit, de dones que han hagut de tornar als seus països d'origen perquè ja no poden afrontar el seu escenari de vulnerabilitat o que, en casos extrems, s'han vist abocades a l'explotació sexual.

Per part seva, l'estudi 'Investigació sobre els efectes sociosanitaris de la Covid-19 entre la problació migrant: l'exemple de Son Gotleu' ha analitzat les experiències de les dones migrants que viuen en aquesta barriada de Palma i ha llançat entre els seus principals conclusions que tenien poc coneixement de la malaltia, que els centres de salut eren el punt de referència i que, a més, tenien desconeixement de les ajudes i prestacions que tenien a la seva disposició.

Alhora, segons ha assenyalat la investigadora Maria de Lluc Bauzà, l'estudi revela les dificultats econòmiques del col·lectiu per a, per exemple, canviar de màscara segons les recomanacions dels experts sanitaris, així com la manca d'informació «clara i adaptada» de la realitat cultural i lingüística.

El tercer estudi, 'Covid-19 i pedagogia hospitalària: Solucions inclusives i tecnològiques en temps de confinament', ha revelat que la qualitat de vida dels menors usuaris de l'atenció hospitalària va millorar durant el confinament.

Una de les expertes que ha participat en aquest estudi, Laia Riera, ha explicat aquesta conclusió pel fet que els nins pacients amb malalties cròniques varen veure com la seva situació es va «normalitzar» quan els seus companys també havien de romandre aïllats i lluny de l'escola.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.