El mes de febrer d’enguany es va constituir la Mesa de Negociació per a pactar les bases del procediment selectiu massiu per a estabilitzar més de 10.000 persones que es troben ocupant en frau de llei de manera temporal llocs de feina estables a les diferents administracions.
Publicat al BOIB el Decret llei 6/2022, han estat nombroses entitats i organitzacions que han denunciat que centenars de persones, que ara ocupen llocs de feina a les diferents administracions de les Illes Balears amb caràcter temporal, podran ser funcionaris de carrera o laborals fixs sense acreditar el requisit de català corresponent. «Si bé en l’exposició de motius s’exposa que el contingut d’aquesta norma ha estat negociat en la Mesa de Negociació regulada pel Decret llei 2/2022, aquesta exempció de català no s’ha tractat en cap de les sessions d’aquest òrgan», remarquen des de l'STEI.
«Aquest tema va ser silenciat per la Presidència de la Mesa i no es va voler tractar mai. Cap altre dels sindicats presents va fer cap aportació en aquest sentit. D’aquesta Mesa de Negociació en sortí un acord, certament amb el 91 % del consens sindical, que no preveia cap tipus de mesura excepcional per a aquest personal», denuncia l'STEI.
Arran d'aquesta polèmica, l'Obra Cultural Balear (OCB) es va reunir amb entitats i sindicats per a bastir una estratègia conjunta d'oposició a aquest Decret llei. A la trobada, es va acordar instar el Govern a suprimir el Decret Llei 6/2022, de 13 de juny, en el qual es preveu una moratòria de dos anys perquè els funcionaris interins que entrin dins el procés d’estabilització de la funció pública puguin acreditar els nivells de llengua catalana.
«Donam suport a l’estabilització dels funcionaris interins però recordam que els treballadors públics estan al servei de la ciutadania i, per tant, és l’obligació del Govern aconseguir que l’administració doni el millor tracte possible als administrats i els garanteixi els seus drets lingüístics». Així mateix, l’OCB considera que la moratòria suposa un greuge per als funcionaris que poden acreditar aquesta titulació. Per aquest motiu, l’OCB i la resta d’entitats i organitzacions, demanen una reunió amb la consellera Mercedes Garrido per a «trobar una solució conjunta».
A més, demanen al Govern que faci una convocatòria extraordinària de proves de català, per part de la Direcció General de Política Lingüística o que es faci una prova prèvia comuna a totes les convocatòries per part de l’EBAP, tenint en compte que fins el 31 de desembre de 2022 hi ha marge per a publicar les convocatòries de les diferents oposicions i que els processos han d’haver finalitzat abans del 31 de desembre de 2024.
La Plataforma per la Llengua, una de les entitats assistents a la reunió, remarca que és «insòlit que, després de vuit anys de la reforma de la Llei de funció pública que va establir l'obligatorietat de la capacitació lingüística en català de tots els treballadors públics, el Govern hagi mantengut interins sense la capacitació lingüística requerida».
Joves de Mallorca per la Llengua també va manifestar, a través de les xarxes socials, el seu desacord i va sol·licitar la «rectificació immediata» del Decret llei: «Aquesta norma suposa un retrocés incomprensible pel que fa al dret dels ciutadans de comunicar-se amb l'Administració en català».
Per la seva banda, l'entitat Enllaçats per la Llengua també considera que «les persones que estan al servei dels ciutadans han de conèixer les llengües oficials de la comunitat, i més la llengua pròpia, per a poder garantir els seus drets. Creim que s'ha d'exigir un coneixement de català a totes les persones que fan feina en l'Administració». També afegeixen que «entenem que s'hagin de llevar les interinitats, però s'ha de fer amb les condicions que toquen i amb les mateixes condicions d'igualtat».
A aquesta oposició a la moratòria també s'hi ha afegit El Pi-Proposta per les Illes Balears que remarca que no s'han de donar dos anys per a obtenir el títol de català sinó facilitar que es pugui acreditar el nivell de llengua de diferents maneres: titulació oficial, certificat de nivell per part de l'administració o una prova d'accés que acrediti el nivell. Tot i que la formació està totalment d'acord amb els processos d'estabilització, no ho està en la manera que ho planteja el govern.
Per un altre costat, la CUP-Crida per Palma s'ha posicionat al costat de l'OCB i la resta d'organitzacions de la societat civil en demanar l'eliminació d'aquest Decret llei. «Aquesta moratòria obrirà la porta a situacions de discriminació lingüística», remarquen. A més, ho consideren «inacceptable» i per això «fem nostra la posició de l'OCB al respecte».