nubes dispersas
  • Màx: 30°
  • Mín: 24°
28°

La vela llatina ja és Bé d’Interès Cultural Immaterial

197971

El ple de Consell de Mallorca ha declarat aquest dijous per unanimitat la vela llatina i els oficis i coneixements relacionats amb la seva pràctica com a Bé d’Interès Cultural Immaterial. La Comissió Política de Patrimoni ho ha elevat a ple després de la proposta d’incoació de l’expedient per part del Departament de Sostenibilitat i Medi Ambient del Consell de Mallorca fet al Consell Assessor de Cultura Popular i Tradicional de Mallorca.

Culmina així un llarg procés que té com a objectiu recuperar, preservar i difondre el nostre patrimoni, també l’immaterial i per això també es protegeix tota la tradició i memòria oral vinculada a la vela llatina, amb l’objectiu de mantenir-la viva.

La protecció de la vela llatina ha estat possible en gran part gràcies a la tasca realitzada per Bernat Oliver, tècnic de Patrimoni Marítim, qui va elaborar un informe en què s’inclou una memòria històrica, una detallada descripció de la pràctica de la navegació, dels elements i pertinences, una relació de les tipologies de les embarcacions tradicionals de Mallorca aparellades de vela llatina i un glossari.

Segons ressalta l’informe, «aquesta tècnica de navegació, amb tots els seus estris i oficis, constitueix un dels exemples dels usos i costums tradicionals que s’han transmès al llarg del temps i que conformen un ric patrimoni cultural resultant de la relació home i medi ambient». La vela llatina és l’aparell propi de les embarcacions tradicionals de Mallorca. Es coneix des de temps immemorial i és comuna a altres regions de la mediterrània. Per vela llatina s’entén l’aparell llatí i la seva tècnica de navegació. L’aparell està format per una vela (mestra) o més d’una vela (mitjana, triquet, floc), que es poden combinar de diferents maneres.

L’aparell llatí consta d’una eixàrcia i d’una maniobra pròpia que tenen una terminologia específica que descriu cada element i una terminologia pròpia relativa a la seva utilització, tant a l’hora de muntar l’aparell a terra com durant la navegació.

A Mallorca, els pescadors han fet servir la vela llatina des de temps immemorial. Les barques de bou, que arrossegaven l’ormeig propulsades a la vela i per parelles, són els darrers representants de la utilització de l’aparell llatí en el món pesquer. Exemples que es conserven d’aquestes barques són els bous Rafael (Palma, 1915), Balear (Palma,1924) i Sant Isidre (Portocolom, 1925).

Història de la vela llatina i vinculació amb Mallorca

L’informe de Bernat Oliver reconeix que no se sap amb exactitud quin és l’origen de la vela llatina i explica que són vàries les teories que circulen sobre la seva procedència. Hi ha qui diu que fou introduïda a la Mediterrània pels àrabs, en el seu avanç cap a occident procedents de l’Índic i el mar Roig, i que a la vegada els àrabs l’haurien copiada de les veles de papallona dels trimarans i catamarans de la Melanèsia i la Polinèsia. D’altres creuen que l’origen és mediterrani, perquè en el Mare Nostrum, a diferència dels grans mars on els vents constants permetien l’ús profitós d’aparells rodons, era del tot necessari tenir uns aparells que permetessin adaptar-se als freqüents canvis de vent.

A Mallorca la vela llatina ens ha arribat des de l’antiguitat a través de les galeres i altres bastiments medievals. Els darrers representants d’aquest aparell, ja en època moderna foren els xabecs.

Actualment la pràctica de la vela llatina es conserva en tot Mallorca però molt dispersa. Es concentra en l’àmbit de la navegació d’esbarjo, i específicament més concentrada en petits clubs nàutics que hi dediquen programes per a la seva promoció (Club Nàutic Cala Gamba), o en àrees costaneres on es conserva flota d’embarcacions menors tradicionals, com és ara Portocolom i en menor grau Sóller, Pollença i Alcúdia.

Així, alguns exemples de les embarcacions tradicionals amb vela llatina són el llaüt, el bot, la llanxa felanitxera, el gussi o la pastera.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.