El Consell de Govern ha acordat concedir enguany dues medalles d’or de les Illes Balears: una a títol pòstum a l’escriptora Maria Antònia Oliver i l’altra a Elías Torres i Tur. La Medalla d’Or és el màxim guardó que atorga la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i té per objecte honorar els mèrits assolits, de manera individual o col·lectiva, per les persones físiques o jurídiques que s’hagin distingit per la seva trajectòria personal o professional en la defensa, la promoció o el foment de les institucions i dels interessos generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i la tasca de les quals hagi tengut una projecció especial fora de l’àmbit de les Illes Balears.
Maria Antònia Oliver (Manacor, 4 de desembre de 1946 - Sencelles, 10 de febrer de 2022)
Escriptora capdavantera de la generació literària dels 70, s’inicià en la literatura amb novel·les centrades en la problemàtica de les transformacions de la societat a Mallorca, amb una base rondallística, fantàstica i onírica.
La seva narrativa és variada i atorga un protagonisme especial a la dona. Una de les seves produccions més destacades és dins el camp de la novel·la negra, en què produeix la sèrie de la detectiva mallorquina establerta a Barcelona, Lònia Guiu, i que toca temes de crítica social en un ambient trepidant. També en el camp de la crítica social, una de les seves obres més poderoses és Joana E. (1992), amb la qual guanyà el Premi Prudenci Bertrana i que toca el tema dels canvis socials en la postguerra amb la història de Joana, una dona mallorquina que l’autora va conèixer el 1979, i que retrata la societat mallorquina de l’època.
En el camp de la narrativa breu, va formar part del col·lectiu Ofèlia Dracs i va fer sis reculls de narrativa breu, un dels quals és el volum L’illa i la dona (2003), amb una selecció d’obres anteriors.
La narrativa de Maria Antònia Oliver té una àmplia gamma de recursos: en algunes de les seves obres el nus central el conformen les relacions de diverses generacions o de sagues familiars (Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà, Amor de cans…), i en unes altres l’autora ens remet a mons onírics i mitològics (aquest seria el cas d’algunes narracions de Tríptics o de la novel·la Crineres de foc).
Elies Torres i Tur (Eivissa, 1944)
És un arquitecte eivissenc. És doctor per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i actualment és professor de la Universitat Politècnica de Catalunya des de 1979. També ha estat professor visitant a la Universitat de Harvard i a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA), i resident a l’Acadèmia Espanyola de Roma (1990).
Entre els seus projectes més destacats hi ha les cases de la Vila Olímpica de Barcelona, la restauració del Parc Güell de Barcelona, la casa Rauchwerk a Nova Orleans (1986), l’annex del Museu Kumamoto al Japó (1992), la plaça del Fòrum a Barcelona (2004) o l’espai de Ses Voltes a Palma. Ha rebut el Premi FAD el 1986, 1988 i 1992. El 2008 va rebre el Premi Ramon Llull, i el 2016 el Premi Nacional d’Arquitectura d’Espanya.
