La presència de microplàstics a la mar Mediterrània podria ser superior a l'estimada, segons un estudi de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB). Aquest treball ha revisat les investigacions per mesurar la presència d'aquests elements a les platges i l'aigua de la Mediterrània, tant en l'àmbit superficial com a la columna de l'aigua i els sediments marins.

Els materials plàstics són nombrosos i diversos, i això també complica tenir un marc estàndard per analitzar-los de la mateixa manera, han explicat els investigadors. Aquests mateixos conclouen que els nivells de contaminació a la Mediterrània són similars als de l'oceà Pacífic.

Així i tot, el grup d’investigació ha advertit que aquest camp científic és «relativament nou» i, per tant, els mètodes estan en contínua evolució. En aquest sentit, és més complicat definir els termes i les tècniques més adequades per identificar les dades. Els càlculs actuals estimen que al mar Mediterrani hi ha 84.800 microplàstics per quilòmetre quadrat, uns 300 per quilo de sediment marí i 59 per quilo de sorra a la platja.

La investigació compta amb 3.000 mostres recollides a l'última dècada: un 82,8% a les zones costaneres; per això, els científics tenen menys evidències per entendre la distribució dels microplàstics al mar obert. Per altra banda, els elements recopilats es varen recollir amb malles que no permeten capturar partícules menors de 200 micres.

L'estudi també apunta que hi ha poc coneixement sobre els mecanismes que mouen els microplàstics de la superfície al fons marí, i per això ha posat l'accent en la necessitat de més feines a la columna de l'aigua. «El nombre en el medi natural augmenta a mesura que la seva mida disminueix, per tant, els nivells són probablement més grans», ha subratllat la responsable de la línia de recerca de l'ICTA-UAB, Patrizia Ziveri.