El rector de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Jaume Carot, ha defensat com a «totalment necessària» la reforma universitària i la futura Llei orgànica del Sistema Universitari (LOSU) si s'aspira al fet que les universitats espanyoles siguin realment competitives.

En una entrevista, el rector de la UIB ha lamentat, no obstant això, que des de l'anunci de la reforma s'hagi passat «de l'esperança en constatar la voluntat d'escometre una modificació necessària, a la decepció davant un text que no respon a aquesta necessitat», dues dècades després de la Llei orgànica d'Universitats (LOU) i l'evolució del sistema universitari i la societat en el seu conjunt.

Carot ha recordat que la Conferència de Rectors (CRUE) es va negar a redactar l'informe sobre l'avantprojecte de llei en constatar que l'esborrany que manejaven no era el mateix que manejava l'Executiu estatal. «No es pot emetre un informe sobre alguna cosa que no es té», ha afirmat.

Així i tot, Jaume Carot confia que finalment es pugui aconseguir el consens necessari a pesar que ha criticat «les presses» del Ministeri que dirigeix Manuel Castells, que tindria la intenció d'aprovar la reforma abans que acabi el 2021.

Carot ha subratllat que la CRUE va emetre, després d'un estudi, un informe amb una vintena de propostes d'acció de les quals el Ministeri només hauria atès «les més cosmètiques, però no les de major importància».

Per al rector de la UIB la reforma del sistema universitari passa, fonamentalment, per tres eixos: política de recursos humans, més finançament i autonomia i flexibilitat per a les universitats.

Respecte a les polítiques en matèria de recursos humans, Carot insisteix que va «més enllà de la contractació de professors» i critica que no es contemplin noves consideracions en l'avantprojecte. En aquesta línia, ha afegit, «la futura llei hauria de venir acompanyada d'una proposta de finançament per al futur».

Sobre la necessitat d'una major autonomia i la flexibilitat de les universitats per a gestionar els propis recursos, el rector ha insistit que es tracta d'una qüestió que «no està per a res confrontada» amb «la transparència i la rendició de comptes».

En relació amb altres mesures com l'elecció dels rectors o els percentatges de professors associats, Carot els ha situat entre les mesures «més cosmètiques o menys importants», encara que ha traslladat el parer majoritari, però no únic, entre el col·lectiu de rectors que, per experiència en tots els sentits, aquests compleixin amb el requisit de ser catedràtic. «Ser catedràtic o catedràtica implica tota una experiència en docència, recerca i gestió», ha apuntat.

La reforma de la LOSU posa també sobre la taula la presència i la realitat de les universitats privades. Davant això, Jaume Carot ha reclamat una «major exigència» en els requisits de creació, davant «de què es pot dir universitat» i respecte a la presència exigida d'una «majoria sòlida» de doctors a les plantilles. En tot cas, ha insistit a destacar que hi ha centres privats «molt bons i absolutament competitius».

La proposta de reforma ha rebut crítiques també des del col·lectiu estudiantil, que lamenta que la futura LOSU resti participació al col·lectiu. Davant això, Carot ha matisat que els estudiants «han de participar en la vida universitària», però ha advertit que no tots els nivells exigeixen o precisen la mateixa participació.

En tot cas, Carot entona el «mea culpa» i reconeix que en els últims temps no s'han sabut trobar els mecanismes per a incentivar la participació, convertida així en una «assignatura pendent».

Una altra gran qüestió que afecta el sistema universitari espanyol en l'actualitat és l'aprovació de la Llei de Convivència Universitari que, després del vistiplau del Congrés, segueix ara la seva tramitació al Senat.

En línia amb el parer respecte a la LOSU, Carot ha destacat que la primera proposta va ser rebuda «amb molta esperança» pel fet d'acabar amb un reglament franquista molt punitiu i que apostava per la mediació com a element de resolució de conflictes, més que en les sancions.

No obstant això, Jaume Carot ha qualificat com «un error» la rebaixa del pes d'aquest element després d'esmenes de PSOE, Unidas Podemos i ERC, així com que es delegui en les universitats establir els mecanismes i les eines per a frenar les conductes disrubtivas.

«No és bo que en qüestions tan serioses com aquesta no existeixi un marc comú i que es provoqui que cada centre faci el que cregui convenient», ha assenyalat.

La Llei de Convivència aborda també la qüestió del plagi, que s'ha vist afectat per l'evolució de la tecnologia que, en paraules del rector, «ha obert noves portes en aquest sentit».

En aquest sentit, Carot ha admès que amb la implantació del Pla Bolonya i la proliferació dels sistemes d'avaluació basats en la presentació de treballs, aquesta qüestió, «present sempre a la universitat», s'ha vist incrementada.

D'aquesta manera, el rector ha reconegut que cada vegada es necessiten més mitjans i millors eines per a perseguir conductes «intolerables» i que suposen «estafar a la societat» des del moment en què surt de la universitat un titulat que no mereix aquesta categoria.