Des de la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana i Enllaçats per la Llengua, coordinadora d’entitats i associacions que treballen en favor del català arreu del seu domini lingüístic, han expressat el seu «rebuig frontal» al text que s'ha conegut aquesta setmana del futur projecte de llei general de l’audiovisual, que ha d’aprovar properament el Govern espanyol.
«Entenem que aquest text atempta contra un dels usos socials més importants d’una llengua en ple segle XXI, com és l’oferta digital de continguts audiovisuals, ja sigui en plataformes en línia o canals televisius», afirmen.
Les propostes
Les entitats de defensa del català entenen que «és absolutament necessari que la futura llei incorpori els següents preceptes, que no figuren en cap dels esborranys o avantprojectes que hem conegut fins avui»:
1.El pluralisme lingüístic ha de formar part dels principis bàsics de la llei. I la llengua catalana, tant en àudio com en text (subtitulats) ha de ser considerada «contingut d’interès general» a tots els serveis de comunicació audiovisual, tant plataformes com televisions. Són dues qüestions cabdals que han de garantir una oferta normalitzada en català i no pas testimonial o accessòria com malauradament passa avui a la gran majoria de plataformes i televisions de cobertura estatal.
2. Els continguts emesos als canals televisius d’àmbit estatal i els disponibles a les plataformes en línia han d’incorporar tots els doblatges, subtitulacions i audiodescripció que existeixin en cada moment.
3. Mesures explícites de promoció i foment de nous doblatges, subtitulacions i audiodescripcions.
4. Les obligacions d’inversió en produccions europees i també les obligacions de presència de produccions europees en l’oferta de televisions de cobertura estatal i plataformes audiovisuals han d’incorporar un percentatge important i garantit de nous continguts en català. El percentatge d’oferta de continguts audiovisuals en català, amb independència del país de la seva producció, ha de ser, si més no, el corresponent al pes demogràfic dels parlants de les llengües catalana, basca i gallega, considerant que totes tres han de quedar expressament protegides en aquesta llei. Per tant, si més no un terç de l’oferta total d’aquestes plataformes i televisions de cobertura estatal ha de ser en català o també en català. Cal aconseguir una presència de continguts -doblats o no- similar a la que ja existeix per al castellà avui.
És més, considerem inqüestionable que una mesura que garantirà que una part molt significativa d’aquests recursos financers es destinin a les indústries audiovisuals balear, catalana i valenciana, és que hi hagi quotes lingüístiques en les obligacions d’inversió en noves produccions. Més producció en català vol dir, segur, més producció pròpia.
5. Els webs i altres interfícies de comunicació digital entre televisions i plataformes amb els seus consumidors han d’incorporar el català a tots els seus opcions i missatges escrits o orals. És més, els continguts en català han de ser prominents als seus menús i sistemes de cerca i selecció de programes, sèries i pel·lícules, d’acord amb les eines legals que facilita la Directiva europea.
6. Les autoritats audiovisuals catalana i valenciana, CAC i CACV -i la que en un futur pogués crear-se a les Illes Balears- han de ser considerades autoritats «competents» igualment que la CNMC i han de tenir reconegudes l’estatus de membres de ple dret de l’organisme europeu d’autoritats reguladores europeues, ERGA, de la mateixa forma que ja passa amb les entitats similars de Bèlgica o Alemanya. Això significa també, lògicament, que la llei no ha de limitar o minvar cap de les seves actuals competències. Igualment, la llei no ha d’envair ni reduir cap de les atribucions de les corporacions audiovisuals públiques en llengua catalana respecte el seu funcionament, finançament i governança.
7. Amb relació també amb aquestes corporacions audiovisuals, les previsions de nou finançament per a RTVE han de beneficiar igualment a À Punt, IB3 i TV3.
8. Finalment, aprofitant la redacció d’aquest nou marc normatiu de l’audiovisual per al conjunt de l’Estat espanyol, cal que Catalunya, Illes Balears i País Valencià recuperin el segon canal multiplexat (MUX) de cobertura autònomica de la TDT, suprimit injustificadament per una normativa del 2014. Un espai radioelèctric que afavoriria tècnicament la reciprocitat televisiva i, en general, l’oferta de canals en català. Per facilitar també la plena reciprocitat, encara pendent, la futura llei no ha d’impedir o dificultar el potencial ús de l’espai radioelèctric lliure dels MUX locals de Catalunya, Illes Balears i País Valencià per aquesta funció.
Crida als ministres catalans
Per tal d’aconseguir aquesta protecció i foment de la producció, difusió i emissió de continguts audiovisuals en català, les organitzacions reclamen als ministres Manuel Castells, Diana Morant, Luis Planas, Raquel Sánchez i en especial Miquel Iceta, com a responsable de la cartera de cultura al Govern estatal, que «introdueixin els canvis necessaris al text, abans que aquest arribi al Consell de ministres. Cinc ministres catalans i valencians que no poden aprovar un projecte de llei que vagi contra la llengua catalana. I la resta, tampoc».
També reclamen al Govern de la Generalitat Valenciana i al Govern de les Illes per a que es manifestin en línia similar a l’oposició al text que ha expressat el Govern de la Generalitat de Catalunya.
