La consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido, i el rector de la Universitat de les Illes Balears, Jaume Carot, han signat tres convenis de col·laboració per a impulsar un seguit de postgraus universitaris en matèria d’igualtat a través d’una subvenció que l’Institut Balear de la Dona atorga a la UIB per valor de 50.000 euros.
En concret, el postgrau Especialista Universitari en Dret Antidiscriminatori i Pràctica Jurídica amb Perspectiva de Gènere, el postgrau Especialista Universitari en Coeducació i el postgrau d’Expert Universitari en Intervenció Social en Situacions de Tràfic de Dones per a l’Explotació Sexual i Prostitució. «Sempre hem defensat que el millor antídot contra el masclisme és l’educació, i, en aquest sentit, el que fem avui és impulsar la formació d’experts en tres àmbits que consideram cabdals amb l’objectiu d’incorporar-hi la perspectiva de gènere», ha explicat Garrido.
Per part seva, el rector de la UIB, Jaume Carot, ha defensat que amb «aquests cursos volem complementar i actualitzar la formació dels professionals i millorar les seves expectatives i oportunitats».
El primer postgrau recull els objectius de millorar la formació en dret antidiscriminatori amb perspectiva de gènere per assistir jurídicament les víctimes de casos de discriminació; detectar els casos en què es produeixen diferents tipus de discriminació o litigis aparentment neutres en què concorren estereotips o prejudicis que generen més discriminació o desigualtat; respondre les denúncies i les reclamacions formulades per reparar les discriminacions existents; adquirir més coneixements sobre la diversitat i els incidents discriminatoris; obtenir estratègies de promoció de la igualtat de tracte i no-discriminació, i atorgar una perspectiva de gènere a la pràctica jurídica.
La consellera ha explicat que «ha arribat el moment d’incorporar la mirada violeta al món de la justícia en tots els seus nivells, un àmbit especialment masculinitzat en el qual la igualtat ha d’entrar per quedar-hi i per no deixar sense resposta els drets de moltíssimes dones».
En el cas del postgrau en Coeducació, les fites són identificar i analitzar les característiques i els processos d’aprenentatge dels gèneres en les societats contemporànies; dissenyar, implementar i avaluar pràctiques educatives basades en el desenvolupament integral de la persona al marge d’estereotips i rols segons el sexe, l’orientació i la identitat sexuals; desenvolupar una orientació acadèmica i professional no esbiaixada pel gènere, i dissenyar, implementar i avaluar plans de coeducació als centres educatius.
La consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat ha recordat que la coeducació «és una aposta del Govern com a eina transformadora des d’on es combat millor el masclisme: la formació a les escoles». De fet, el Govern ja té 224 agents de coeducació als centres educatius de les Illes Balears.
En darrer lloc, el postgrau d’Expert en Intervenció Social en Situacions de Tràfic de Dones per a l’Explotació Sexual i Prostitució pretén facilitar coneixements teòrics i aplicacions pràctiques dels resultats actuals de la recerca científica en situació de tràfic de persones i prostitució; distingir i relacionar els diferents enfocaments teòrics; analitzar la realitat des d’una perspectiva de gènere i drets humans; identificar, descriure i relacionar les estructures i els processos involucrats actualment en els canvis socials, socioeconòmics i jurídics d’aquest àmbit; analitzar les demandes i les necessitats de les persones i els grups, i reconèixer els principis i les variables que incideixen en els processos d’intervenció.
En aquest sentit, Garrido ha recordat que un dels objectius principals del Govern és avançar envers unes illes lliures de prostitució, tràfic i explotació sexual, oferint alternatives a les dones víctimes perquè puguin emprendre el seu projecte de vida en igualtat. Una necessitat que va posar de manifest l’estudi sobre la prostitució a les Illes Balears, encarregat per l’IBDona i elaborat per la Universitat de les Illes Balears.
Aquest estudi evidencia una realitat que pateixen més de 2.300 dones a les Illes Balears, que el 2020 movia un negoci il·lícit de més de 70 milions d’euros a les Illes pel qual paguen 90.000 homes anualment. La gran majoria de dones han expressat la seva voluntat d’abandonar aquest món, si tenen una sortida.
