algo de nubes
  • Màx: 26°
  • Mín: 21°
24°

La llei de consumidors i usuaris del Govern preveu que els catalanoparlants tendran dret de rebre contractes, tiquets, factures i etiquetatge en català

La Plataforma per la Llengua considera que els drets lingüístics que proposa el Govern per als consumidors són un avenç però encara no s’adapten als estàndards europeus

Aquest dijous s'ha fet pública la tercera versió de l'avantprojecte de llei de consumidors i usuaris de les Illes Balears, que inclou un apartat específic sobre drets lingüístics. El tercer esborrany de l'avantprojecte, a diferència de la primera proposta, afegeix en l'apartat primer de l'article 29 que els consumidors i usuaris no poden ser discriminats per raó de llengua ni tampoc ser atesos incorrectament. Aquest afegit pressuposa donar més valor i importància a les discriminacions o als casos en què s'ofereix un pitjor servei per motiu de la llengua emprada.

D'altra banda, el nou text també inclou una altra modificació d'aquest article, concretament en l'apartat segon, que regula el dret de rebre diferents documents en la llengua pròpia, com l'oferta del producte o servei, o la documentació contractual. En aquest últim esborrany es preveu que la documentació sigui lliurada amb independència del format o suport, és a dir, que les empreses tenen l'obligació de facilitar aquesta documentació tant pel que fa a documentació escrita com electrònica.

Finalment, el nou esborrany inclou dues novetats que estan pendents de desenvolupament normatiu: el fet que les empreses estiguin obligades a informar dels drets lingüístics i que les administracions competents hagin de promoure el català en les relacions de consum. Cal dir, però, que en el primer esborrany es preveia que l'administració de les Illes posaria a disposició els mitjans necessaris per a facilitar l'adequació a les previsions lingüístiques de la llei, una previsió que ha estat eliminada en el darrer text.

El govern encapçalat per José Ramón Bauzá va derogar totes les previsions que atorgaven drets lingüístics als consumidors en l'àmbit del comerç i, fins i tot, va imposar el castellà en l'etiquetatge de manera indiscriminada, com en el cas de productes tradicionals que només es distribueixen a les Illes Balears, fet que no preveu la normativa estatal.

Plataforma per la Llengua

La Plataforma per la Llengua de les Illes Balears valora que, «si finalment s'aprova aquesta normativa, els consumidors catalanoparlants tendran reconeguts uns drets que fins ara només eren reconeguts per als consumidors castellanoparlants. Concretament, tendran dret de no ser discriminats per emprar el català, però també de ser informats en català en contractes, tiquets, factures, i en l'etiquetatge de productes.»

Segons l'ONG del català, «A més, la normativa preveu una garantia de compliment d'aquests drets que, en cas de ser vulnerats, poden donar lloc a la imposició de sancions per part de l'autoritat del consum. De fet, la llei tipifica dues infraccions diferents en relació amb els drets lingüístics. Per una banda, en l'apartat d'altres conductes infractores, disposa una infracció genèrica 'd'incomplir els drets lingüístics' i, per l'altra, es preveu una infracció en cas que s'incorri en una conducta discriminatòria per raó de llengua».

«Estàndards europeus»

Malgrat aquests avenços, la Plataforma per la Llengua destaca dos aspectes que haurien de ser millorats. «En primer lloc, el nou avantprojecte preveu que els consumidors i usuaris tenguin dret de ser atesos en la llengua que escullin i no ser discriminats o atesos incorrectament pel fet d'emprar el català o el castellà. En canvi, no especifica que tenguin dret de rebre resposta oral i escrita en aquesta llengua. Si bé és cert que una obligació per a totes les empreses tendria risc de ser declarada inconstitucional, sí que seria raonable que aquest apartat preveiés l'obligació de totes les empreses amb més de tres treballadors de cara al públic d'oferir atenció en les dues llengües oficials, tal com preveia Llei 11/2001 d'ordenació de l'activitat comercial a les Illes Balears, derogada pel PP».

En segon lloc, «la proposta no preveu cap regulació en relació amb la retolació fixa, és a dir aquella que afecta els cartells i informacions que tenen els establiments de cara al públic. Aquest dret sí que era previst en l'antiga regulació comercial que va derogar el PP de Bauzá».

La Plataforma explica que: «En altres comunitats lingüístiques arreu del món, equiparables a la catalana, la legislació obliga a l'ús de la llengua pròpia en la retolació comercial i, fins i tot, en alguns casos s'estableix una posició preferent. És el cas de l'italià a Suïssa, del francès al Quebec, del lituà a Lituània o de l'eslovac a Eslovàquia. En tots quatre casos, la llengua pròpia ha de ser en els rètols en una mida igual o superior als altres idiomes que s'emprin. També s'estableixen normatives que regulen aquest dret per als catalanoparlants d'Andorra i de Catalunya».

Plataforma per la Llengua considera que, «sense aquest dret garantit, els consumidors de les Illes Balears no són tractats encara amb els mateixos estàndards que altres comunitats lingüístiques mitjanes d'Europa» i anuncia que demanarà una reunió amb el director general de Consum del Govern, Fèlix Alonso Cantorné, per a valorar aquesta proposta.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per jbm, fa devers d'un mes

Quan s’admet que puguin ocupar llocs de feina de cara al públic gent incompetent en una de les llengües oficials s’està fent un atemptat contra els drets lingüístics de tots, i un atemptat contra els drets laborals de la gent que, perquè ha estudiat aquí, o perquè s'ha esforçat en aprendre-les de gran, coneix les dues llengües i les entén sense problemes, i que ha de veure que llocs de feina que haguessin pogut ocupar ells són ocupats per gent que n’és incompetent.

Valoració:2menosmas
Per jbm, fa devers d'un mes

Qui va a viure a un territori diferent del propi i no es molesta en aprendre la llengua pròpia dels indígenes d'aquell territori és un colonitzador, tant si són anglófons que van a viure a Puerto Rico, com si són madrilenys que van a viure a Formentera.

Valoració:2menosmas
Per jbm, fa devers d'un mes

És clarament colonialista el fet que a un territori hi hagi una llengua amb un grau d'obligatorietat de coneixement superior al grau d'obligatorietat de coneixement de la llengua pròpia dels indígenes d'aquell territori (tant a Mallorca, com a Puerto Rico, com a Bolívia, p.ex.)

Valoració:3menosmas
Per jbm, fa devers d'un mes

1715.- El 18 d’agost, el Consejo de Castilla adreçant-se a Philippe de Bourbon (Felip V) entre altres coses, li remarcava que en la composició de l'Audiència «el Regente y el Fiscal sean precisamente Castellanos», …. . …. «Que se actue y los Instrumentos se escrivan la lengua Castellana. Y que de oy en adelante no se permita imprimir libro alguno en otro idioma que en castellano». …. «así en lo civil, como en lo criminal actuando en lengua Castellana». …. Aquest decret, dit de Nueva Planta de Mallorca, fou signat per Felip V al palau del Buen Retiro el 28 novembre 1715. ... //// ...

Valoració:1menosmas
Per I tant, fa devers d'un mes

"Tendran dret".- Yo también tengo derecho a muchas cosas y sin embargo me quedo con las ganas.
Como al 99,69 por ciento de la población, estas cosas tan raras se la traen al pairo, ni se enterarán. Y si se enteran "ja esta be aixi".
El hombre de la calle, es bastante más sensato que la garrapata de turno. Ahora se les llama "activistas".

Valoració:-4menosmas
Per David, fa devers d'un mes

Per fi un pas més cap a la normalitat social, per més que els pesi al forasteram.

Valoració:2menosmas
Per Macià, fa devers d'un mes

avenç = avanç
un pitjor servei = un servei pitjor, un servici pitjor
la llengua que escullin = la llengua que triïn

Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris