La Direcció General de Polítiques per a la Sobirania Alimentària, de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, ha encarregat un estudi sobre «el paper de la pagesia en la cultura material i immaterial dels mercats i fires singulars de les Illes Balears». Es tracta de tenir un document base que obre la porta a proposar la declaració dels mercats i fires de les Balears com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. L’estudi s’ha adjudicat mitjançant un contracte menor a un historiador expert en cultura de les Balears.
La declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per l’UNESCO de la dieta mediterrània, el novembre de 2010, va significar un gran esdeveniment pels indrets que formen part de la cultura alimentària dels països mediterranis, així com per a la pagesia i els productes que la caracteritzen. La Direcció General per a la Sobirania Alimentària considera que es fa necessari un estudi per fonamentar aquesta possible candidatura per als mercats, ja que és on s’aglutina la cultura agroalimentària des de fa centenars d’anys. A la vegada, són un important esglaó per a potenciar la sobirania alimentària a les Balears, gràcies al paper de la pagesia, que ha transmès al llarg dels segles un estil de vida i de menjar particular.
L’estudi tendrà tres eixos: el paper de la pagesia en la cultura material i immaterial dels mercats i fires singulars, el paper dels aliments sostenibles, saludables i locals en aquests espais, i l’anàlisi de la cadena alimentària. L’objectiu és obtenir una retrospectiva històrica de l’evolució del paper de la pagesia en aquests espais de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, fins a l’actual situació de crisi sanitària. La situació generada per la COVID-19 ha fet que reivindicar el dret a l’alimentació de producte de proximitat sigui ara més necessari que mai.
Les dades d’aquest estudi també permetran implementar mesures concretes per a millorar la promoció, la conservació i la posada en valor dels mercats i fires singulars de les Illes Balears. Des de la Direcció General s’estima que aquest estudi podria estar enllestit en un termini màxim de vuit mesos.
Aquestes mesures no serviran per a salvar la nostra pagesia, ni tampoc els seus valors. Mentre la importació de bens de consum vinguin de indrets a on sigui possible la producció amb salaris de misèria, aquí no serà possible la producció dels mateixos bens amb dignitat i els productors desapareixeran. Cal una política fiscal que afavoreixi la producció local, amb criteris de dignitat i sostenibilitat mediambiental, els comerciants i mercaders simplement ofereixen i venen els productes necessaris per a la població al preu més assequible possible. La supervivència de la pagesia, no depèn de la seva imatge cultural, ni dels comerciants ò mercaders, depèn de les condicions de venda dels seus productes fets amb dignitat i de la competència mercantil indecent, tolerada per les autoritats locals i fomentada amb lemes com “llibertat de mercat”.