algo de nubes
  • Màx: 20.6°
  • Mín: 12.91°
15°

El Moviment Feminista duu la lluita contra les agressions masclistes al cor de Magaluf

Centenars de persones convocades pel Moviment Feminista de Mallorca (MFM), s'han manifestat aquest dijous a Magaluf en contra de «les violències masclistes, les agressions sexuals i el patriarcat» sota el lema 'Fartes de violències sexuals!' i 'Només sí que és sí'.

Teresa Méndez, portaveu del MFM, ha explicat que han triat Magaluf, concretament l'avinguda Pere Vaquer Ramis, perquè «com en altres zones de Mallorca, com s'Arenal, s'ofereix un model turístic i d'oci nocturn que els converteix en espais d'impunitat».

«La gent ve de festa aquí i sent que no hi ha Llei. Assenyalam les violacions i agressions que, desgraciadament, són el pa de cada dia a Magaluf, una de les zones més conflictives que s'ha convertit en una zona d'impunitat per a les agressions sexuals de tota mena», ha explicat Méndez.

Índexs insuportables

La concentració ha començat amb la lectura d'un manifest sobre el rebuig «més rotund» a aquestes actuacions i en el qual s'han proposat mesures per a revertir la situació. El text ha estat llegit en català, si bé s'han repartit exemplars en anglès i en alemany perquè els turistes poguessin entendre-ho.

Segons han reivindicat des del MFM en aquest manifest, en primer lloc, és necessari la modificació de diferents articles del Codi Penal sobre agressió i abús sexual perquè el concepte de violència o intimidació s'ajusti al que està fixat pel Conveni d'Istanbul --la norma internacional de referència aquestes violències ratificada per l'Estat--, en relació a la falta de consentiment.

En clau balear, segons han criticat, «no existeix una legislació específica contra les violències sexuals que faciliti la tasca dels ajuntaments per a elaborar un protocol d'actuació en coordinació amb els organismes competents en matèria de violències sexuals».

A més, la portaveu ha afegit que des de la plataforma estan «preocupats», ja que «Balears és la segona comunitat amb més agressions sexuals múltiples, després de Catalunya», segons un estudi.

«El moviment feminista no pot quedar-se amb les mans creuades davant els fets ocorreguts durant els últims mesos a Mallorca; una violació grupal a Cala Rajada, una altra a Alcúdia i una altra a Palma. No estam disposades a mirar cap a un altre costat i deixar que la societat normalitzi aquests índexs insuportables», han reivindicat en el manifest.

En aquest sentit, en el text han declarat que volen incidir en «la urgència d'elaborar un protocol» i exigeixen que el sistema judicial incorpori «la perspectiva de gènere i les línies d'actuació fixades pel Protocol d'Istanbul».

Així mateix, exigeixen la modificació de la Llei Integral perquè «contempli tot l'espectre de violències masclistes i perquè es doti de més eines i formació específica als operadors jurídics encarregats de donar resposta a les necessitats reals de les dones».

D'altra banda, també han realçat la necessitat d'incidir en l'educació sexual ja que «cada vegada són més joves els detinguts per agressions sexuals».

Finalment, després de la lectura del manifest, la concentració també ha comptat amb una 'performance', duita a terme per integrants del MFM, en la qual s'han representat agressions sexuals.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan Miró Font, fa mes de 4 anys

Em crida s'atenció sa presència des català/absència des castellà, impensable a Eivissa. I també com a molt lamentable que es protocol contra ses violacions duga es nom d'Istanbul, quan Turquia ha experimentat aquestos darrers anys un retrocés de dècades

Valoració:3menosmas
Per Ponderat, fa mes de 4 anys

A mi em desvirgaren a Magaluf. Pròpiament fou a Torrenova, el petit promontori que s'aixeca entre Palma Nova i Magaluf, però com que els preliminars succeïren a Alexandra's i Atlantis (discoteques de la zona, anys 80 del segle passat) podem prendre la llicència, no gaire poètica, de dir-ho. L'horabaixa precedent a la nit iniciàtica vaig agafar el "2-3-13" l'autobús que, de Palma estant, tot passant per Cala Major, Illetes i Portals Nous, m'hi deixà, amb el cor bategant més fort que mai per la cita amb aquella austríaca, que després vaig saber que li havia pispat ni més ni manco que al director de l'hotel del que ella era clienta i en el que jo hi treballava.

Anys després, en una altra nit no tan gloriosa, canviaren les tornes i vaig patir la humiliació de veure com un negre baixet se me n'enduia una escandinava, amb l'agreujant que no ho vaig pair gens bé i em vaig entregar al ridícul més espantós tot demanant explicacions a la noia davant una nodrida concurrència de persones amatents i delitoses de ser testimonis d'aquella penosa actuació meva. Un grup de britànics m'oferiren la seva comprensió i caliu. Esperonat per ells i sota els efluvis de l'alcohol, en aquell bar de Punta Ballena, vaig acabar entonant la cançó "Ebony and Ivory" davant la parella d'enamorats afro-noruega, com a sincer homenatge a aquell amor que se'm negava. De vegades l'histrionisme és el darrer reducte dels miserables.

A Magaluf he estat testimoni de la compsunció de l'estat democràtic de dret en assistir al maltractament deliberat de joves turistes per l'actuació de policia local i GC. Jo mateix he participat en embolics violents, els més surrealista dels quals va ocórrer una vegada que em vaig trobar immobilitzant una al·lota molt maca, ben plantada i totalment fora de si que, plena de sang, sang meva per cert, va anar a comissaria a denunciar-me amb la mala sort per a ella que, en comprovar el seu lamentable estat alterat de consciència per l'ús de substàncies enteogèniques barrejades amb alcohol, fou detinguda i passà la nit al calabós. Perquè a Magaluf s'hi dóna la paradoxa que alguns joves britànics conculquen els valors occidentals d'educació i respecte que després ells mateixos, en nom del seu govern, han de defensar, "manu militari", a l'Irac o l'Afganistan. També és cert que el nucli turístic és destí de molts de joves tant de l'aristocràcia com de cercles dirigents polítics i econòmics del UK. Una tradició de l'època de l'imperi vuitcentista consistia en què els seus joves coneguessin els plaers i les misèries de la vida, enviat-los a colònies per tal de passar per certs rituals d'iniciació que marcaven el seu ingrés a l'edat adulta. Perdudes l'Índia i l'Àfrica, ara Magaluf juga un paper que, més modestament, sustenta encara aquell inveterat costum.

Ah! Magaluf i l'absurditat de tot plegat. Al col·legi un professor d'anglès entregat m'ensenyà que el Daily Telegraph era de dreta, civilitzada, i que el The Guardian tendia a les esquerres. Però a Magaluf només m'hi vaig trobar els The Sun, Daily Mirror, Daily Mail, Daily Star... premsa groga.

Magaluf, un nom que evoca les paraules amb les quals, desafiant la Marina Reial i l'Imperi Britànic el matí del vint-i-vuit d'abril del 1789, Fletcher Christian, primer oficial del Bounty, inicià la rebel·lió contra el seu capità: "Som a l'infern. Som a l'infern!"

Valoració:-3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente