Aquest divendres s’ha presentat al Consell de Govern en funcions, a proposta de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports, el cens de víctimes de la Guerra Civil i de la dictadura franquista de les Illes Balears, que serà aprovat posteriorment per la Comissió de Memòria i Reconeixement Democràtics.

El passat dia 13 d’abril de 2018, el Parlament va aprovar la Llei 2/2018, de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears, que té per objecte l’establiment de polítiques públiques de memòria democràtica per garantir la reparació a les persones, els grups i els col·lectius que varen patir repressió durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i per reconèixer la contribució de totes les persones, els grups i els col·lectius que des de diferents ideologies han contribuït a la democràcia. En concret, l’article 5 de la Llei esmentada determina la creació d’un cens de víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista. És per això que des de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports s’ha encarregat a un tècnic expert en la matèria el recull de totes les víctimes a les Illes Balears. Aquest registre oficial recull la llista de persones que tenen la consideració de víctimes segons uns criteris establerts en l’article 4 de la Llei de memòria i reconeixement democràtics.

El cens es digitalitzarà i tendrà caràcter públic perquè pugui ser consultat. Disposarà d’informació diversa sobre els fets ocorreguts i la tipologia de la repressió que patí la víctima, així com la informació que determini reglamentàriament la Comissió Tècnica de Memòria i Reconeixement Democràtics.

El cens de víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista és un document directament lligat al dret a la veritat, és a dir, el coneixement real de les conseqüències de la Guerra Civil sobre la població, i també a la reparació envers les víctimes. El primer pas és identificar les víctimes i reconèixer-les com a tals, per poder emprendre les mesures de reparació jurídiques necessàries. La importància recau en el fet que a partir d’aquest document es podran impulsar mesures de reparació cap a les víctimes.

Cadascun dels noms que figuren en el cens està avalat per la seva font històrica que determina el rigor del registre. A més, s’especifica quin tipus de repressió va patir la víctima (assassinat sense consell de guerra, execució, presó, desterrament, exili, confiscació de béns, etc.).

Les persones assassinades durant la Guerra Civil i la immediata postguerra sumen un total de 2.077, de les quals 1.544 són de Mallorca, 346 de Menorca, i 187 d’Eivissa i Formentera. Els registres de presons i altres centres de reclusió són els següents: 8.192 registres de presons d’homes i 502 registres de presons de dones. Finalment, són 312 els mestres represaliats per la dictadura franquista a les Illes Balears. Cal afegir que el cens no correspon directament al nombre de persones que varen ser empresonades, sinó que s’ha elaborat a partir de registres del pas per les presons, perquè una mateixa persona podia passar per diferents presons.

Aquest cens ha permès comprovar que persones de les Illes Balears foren desplaçades a llocs absolutament allunyats i registra també tots els ciutadans que varen estar tancats a camps de concentració a França i camps nazis.

Malgrat l’exhaustivitat del cens, és un document obert a noves incorporacions que podrien venir de fonts encara no conegudes o noves aportacions historiogràfiques que permetrien ampliar la informació del registre.