Avui ha visitat La Vila del Pingüí, el programa d'Ona Mediterrània, Marc Morell doctor en antropologia social i llicenciat amb història per la Universitat de Barcelona, investigador i professor associat de la UIB, membre col·laborador del grup de recerca Política, Treball i Sostenibilitat així com del grup de recerca d'antropologia del conflicte urbà i de l'Institut Català D'Antropologia que depèn de la universitat de Barcelona. El tema principal de la seva recerca és la gentrificació. I precisament, en aquesta qüestió i les seves conseqüències s'ha centrat l'entrevista.

Què significa gentrificació?

"És la substitució d'un grup de població per un altre que té un poder adquisitiu més alt. La gentrificació pot afectar també a classes mitjanes, i s'ha donat a diferents ciutats".

Menorca i Eivissa

"Sa Penya, a Eivissa, és un cas paradigmàtic, un cas de llibre com Sa Gerreria. A alguns pobles de Menorca es dóna també el fenomen però s'expressa en la substitució dels usos agrícoles i industrials per uns altres; canvis d'usos en la productivitat del sòl, és una altra forma de gentrificació si be no és la clàssica: és la gentrificació rural".

Compradors estrangers

"A la gent que està en desacord en què els alemanys hagin comprat moltes propietats els diria que analitzin el seu enfadament i l'enfoquin cap a aquells que han permès una legislació que permet que gent de fora pugui adquirir sols o urbanitzar a certs preus o cap aquells que s'aprofiten de la pobresa en què han caigut algunes persones, estigmatitzades per després revalorar el metre quadrat. Aquests, no son estrangers, per ventura viuen devora ca nostra i tenen el nostre mateix llinatge. Si feim unes lleis que pensin en el bé comú, ens trobarem que serà difícil vendre a un suec o a algú d'Alaska un metre quadrat per viure-hi o per especular".

Govern i Ajuntament i les seves opcions

"Hi ha solucions parcials: París, Berlín o Viena, estan regulant certes zones per lluitar contra l'especulació del sòl i la gentrificació. Hi ha una aposta per l'habitatge social, es limiten els preus a certs barris, es limita la quantitat de lloguer turístic. Hi ha un reguitzell de coses que es poden fer. A Malta, un estranger no pot comprar qualsevol propietat encara que sigui ciutadà de la UE. Hi ha una zona designada de compra per a estrangers, cosa que és bastant interessant”.

Els sectors dominants

"Tot interès econòmic sempre crearà un serie de lobbies per fer pressió als governs, però aquests lobbies no poden decidir polítiques publiques que afecten la població. Si es legisla com toca, poc marge podem deixar a aquests grans interessos. Hem de demanar que els nostres polítics siguin agosarats i es remetin als seus votants".

Societat més desigual?

"Sí, podem retrocedir en termes d'igualtat, que en termes del capital serà "avançar". És la sortida endavant. El Govern anterior, la seva sortida a la crisi era més turisme i mes urbanització del territori. Dos elements estructurals que ajuden al fet que hi hagi gentrificació. Això s'assembla molt als boom turístics. Les gentrificacions van en consonància amb aquests booms que es van donant i amb les crisis econòmiques. Quan la gentrificació disminueix o s'estanca, per sortir de la crisi, es dispara. Ens trobarem per tant amb processos de gentrificació molt més aguditzats. Començam a veure una al·litització de l'espai públic”.

Discapacitat i gentrificació

"Els nous locals segueixen unes normatives que possiblement resulten més accessibles a les persones amb discapacitat. Tota la població marginal que es va foragitar de Sa Gerreria, va anar a altres llocs. Es necessita una població precaritzada i marginalitzada per a futures gentrificacions. El centre històric de Palma sempre ha estat un espai problemàtic per aquest col·lectiu comparat amb altres de la ciutat, per les dificultats d'accedir-hi amb cotxe, l'accés a certs carrers, etc.”.

Escolta l'entrevista fent clic al podcast: