L'avantprojecte de la Llei d'Igualtat de les Balears recull diferents tipus de violència masclista com la física, sexual, psicològica, simbòlica o econòmica.
Aquesta última es determinarà quan els homes no paguin de forma voluntària les pensions alimentàries que tenguin assignades, de manera que les dones tendran accés a determinades prestacions econòmiques, com la renda social.
Així ho ha avançat aquest dilluns la consellera d'Afers Socials i Cooperació, Fina Santiago, acompanyada del portaveu del Govern, Marc Pons, i de la directora de l'Institut Balear de la Dona (IBD), Rosa Cursach, on també ha explicat que l'altra nova forma de violència masclista que s'incorpora, la simbòlica, es determinarà quan es reprodueixin imatges o representacions en què hi ha situacions de dominació o superioritat per part dels homes.
La consellera ha explicat que s'ha incorporat la violència econòmica perquè el fet de no pagar les pensions alimentàries «és una forma de continuar controlant les dones i de fer un maltractament psicològic». D'aquesta manera, les dones afectades podran ser considerades víctimes de violència masclista i, per tant, accedir a altres prestacions de la comunitat.
Pel que fa a la violència simbòlica, Cursach ha detallat que està relacionada amb la publicitat i que consisteix, per exemple, en el fet de mostrar imatges que puguin ser degradants per a la dona. També ha afegit que els mitjans de comunicació que tenguin acords de col·laboració amb el Govern «hauran de transmetre una imatge positiva» de les dones.
Incorporació del terme 'feminicidi'
La llei, que consta de 92 articles, incorpora també la paraula feminicidi per a referir-se als assassinats que es produeixen contra les dones «únicament pel fet de ser dones». A més, estableix una sèrie d'obligacions de l'administració pública pel que fa als recursos que ha de prestar, com que hi hagi una plaça d'acollida cada 3.500 dones o que hi hagi un servei d'assessorament i informació a les quatre illes i per cada 100.000 habitants.
La consellera ha recordat que aquesta llei «té una història especial» perquè hauria pogut ser aprovada en 2011 després d'haver estat pactat amb els diferents grups parlamentaris però que la incorporació de José Ramón Bauzá al PP va provocar que aquesta no pogués ser aprovada perquè «prohibia que es pogués concertar amb escoles a les quals es separava els infants per sexes».
Sobre aquest aspecte, Santiago ha detallat que ara no l'han «pogut rescatar amb tota la contundència que voldríem» pel fet que la LOMQE sí que permet aquesta segregació per sexes i «cap llei autonòmica pot anar en contra d'una llei estatal».
Quant a la possibilitat que hi hagi un canvi de Govern a partir del 20 de desembre, ha assenyalat que l'avantprojecte entrarà al Parlament al desembre, de manera que els grups «podran presentar esmenes si hi ha canvi de Govern». «És una llei que pot patir un canvi de l'articulat en qualsevol moment», ha afegit sobre aquest aspecte.
Infraccions i multes
D'altra banda, l'avantprojecte també recull un seguit d'infraccions administratives per accions o omissions de la llei dividides entre les lleus —amb multes de fins a 3.000 euros—, greus —fins a 30.000 euros— i molt greus —fins a 90.000 euros.
El portaveu del Govern i conseller de Presidència, per la seva banda, ha remarcat el compromís de l'Executiu en la igualtat entre sexes i ha considerat que aquest avantprojecte permetrà «assegurar una igualtat real i efectiva entre homes i dones».
Així, ha qualificat el text de «valent, clar i netament progressista» i ha considerat que neix en un «context complicat en matèria d'igualtat» ja que Espanya «ha patit un retrocés important en aquesta matèria».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.