algo de nubes
  • Màx: 20.27°
  • Mín: 13.74°
15°

Entrevista amb Miquel Àngel Casanovas

«Menorca juga un paper crucial en la guerra de Successió»

Miquel Àngel Casasnovas i Camps (Ciutadella de Menorca, 1964) és historiador. Doctor en Història per la UIB (2001). Actualment és professor de geografia i història a l’IES Josep Maria Quadrado de Ciutadella.

Es pot dir que Menorca optava pel bàndol austriacista?

Sí, sens dubte, com la resta de territoris de la Corona d'Aragó.

Com es va desenvolupar la guerra de Successió a Menorca?

A Menorca, a diferència de les altres illes, hi va haver episodis de guerra com la revolta de l'octubre de 1706. A més hem de tenir en compte que els menorquins que es revolten contra l'autoritat borbònica, no compten amb cap suport militar. Un altre fet diferencial amb les altres illes, és que a Menorca sí que hi ha una gran presència de guarnicions borbòniques. Es parla d'una segona rebel·lió, la del 25 de març de 1707, però la veritat és que no està documentada i existeix la sospita que en realitat podia haver estat l'excusa del Governador borbònic Diego Leonardo Dávila. De fet, aleshores ja es varen suspendre els privilegis dels menorquins. Dávila així ho comunica als seus superiors i també en una carta al rei de França informa que ha suprimit els privilegis de Menorca. Es dóna la paradoxa que Menorca va ser el primer territori en perdre els seus privilegis, i posteriorment seria el darrer en perdre'ls ja que quan va passar a sobirania britànica els va recuperar.

El que sí està clar és que a Menorca hi va haver una repressió brutal...

Efectivament. Hi ha documentades unes quaranta execucions també multitud de detencions, confiscacions de béns, condemnats a galeres... I això, en una població d'uns 16.000 habitants té un impacte molt gran. A banda cal afegir el morts i ferits en combat i col·lectivament, el càstig que significa la supressió dels drets i privilegis. Per exemple, quan arriba l'expedició del comte de Vilas que reforça la guarnició borbònica, el gener de 1707, es veuen prou forts per passar a l'atac contra les milícies menorquines. Hi ha una batalla prop del castell de sant Felip que es coneix com la batalla de Biniatap que deixa una quantitat molt elevada de ferits i morts, encara que no en sabem la xifra exacta. Una altra cosa que va fer Dávila va ser impedir que s'apuntassin els morts en els llibres de defuncions parroquials.

Menorca, i especialment el port de Maó, han estat sempre enclavaments estratègics.

I açò és un dels factors que fa que tenguin tant d'interès. A l'octubre de 1705 un batalló de 400 francesos, enviats directament per Lluís XIV, venen a reforçar la guarnició. França seguia molt d'aprop els esdeveniments.Gran Bretanya, que ja hi havia posat un peu en el segle XVII, també té molt d'interès amb Menorca, perquè coneix la importància del port de Maó. La guerra de Successió és també un pols entre Madrid, París i Londres.

I arriba el 1713 i la signatura del tractat d'Utrecht i Menorca passa a sobirania britànica.

És un epíleg del tot insospitat i també indesitjat pels austriacistes menorquins. Tot això es mou en el plànol internacional, hi ha rumors, però els menorquins no s'ho acaben de creure i, fins i tot, envien un representant a la cort austriacista. Ho viuen com una traïció. Quan els anglesos desembarquen a Maó, són rebuts com alliberadors, però poc a poc els menorquins van canviant d'opinió. Després s'ha mitificat molt els anys de dominació britànica, els cert és que hi ha uns anys d'una gran tensió que després es va relaxant.

El mite diu que aquest segle de dominació britànica, Menorca va viure una època d'esplendor...

A la Gran Bretanya el que l'interessa de Menorca és la seva posició estratègica. De fet en un principi es plantegen demanar només el port de Maó, però després veuen que serà mal de defensar i es queden tota l'illa.

El procés és diferent que a Gibraltar. Allà la població és evacuada i es repobla. A Menorca no, els menorquins no se'n van i volen mantenir els privilegis i, també, la religió, recordem que els anglesos són anglicans o protestants i els menorquins catòlics. S'acaba arribant a una certa entesa: es mantenen els privilegis, es respecta la llengua, la cultura... Sí que suprimeixen la Inquisició i, en general, els menorquins s'adaptaran i en sabran treure el màxim profit possible de la situació.

La dominació britànica, amb alguns parèntesis, dura fins el 1802 i ha deixat vestigis...

Sí, vestigis de tipus arquitectònic, la reforma del castell de Sant Felip. Algunes cases rurals, torres de defensa... però tot allò quedà molt llunyà i, de fet hi ha algunes coses que s'ha dit que eren d'aquella època, però no ho són. El gin, no és d'aquella època, aleshores els anglesos bevien aiguardent.

Té algun impacte la celebració del Tricentenari a Menorca?

No, a Menorca no l'afecta. Sí que hi va haver alguna commemoració del tricentenari de la revolta austriacista, es va fer un congrés. També hi va haver alguna modesta commemoració del Tractat d'Utrecht, però el tricentenari del 14-15, no s'ha commemorat perquè no és dins la memòria dels menorquins.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Contradicció?, fa mes de 8 anys

Només el final: "no s'ha commemorat perquè no és dins la memòria dels menorquins". Amb aquest argument no s'hauria d'haver commemorat el Tricentenari a Mallorca. Justament la commemoració és per reparar l'oblit, no?

Valoració:8menosmas
Per Marcel Bonveí, fa mes de 8 anys

Trob que hauríem de fer pedagogia i explicar el que ha passat i passa aquí.

https://vimeo.com/137857979

'Propera parada', el documental per donar a conèixer el procés català a Europa.

Valoració:6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente