Les primeres monedes mallorquines del segle XV, a Canàries

Les cròniques antigues sobre Canàries parlen de la presència de navegants mallorquins a les Illes Afortunades a la finals de l'Edat Mitjana, però aquest episodi no tenia proves que ho corroboressin, fins ara.

El Cabildo de Gran Canària ha fet públic avui un estudi que demostra que una de les 70 monedes recuperades al llarg dels últims anys a la Cova Pintada de Gáldar, un dels jaciments prehispànics més importants de l'arxipèlag, no és castellana ni portuguesa, sinó aragonesa, com ja se sospitava fa temps, perquè en una de les seves cares s'endevina la creu patriarcal.

No obstant això, els responsables de la Cova Pintada no havien aprofundit més en el seu estudi, perquè donaven per fet que va ser encunyada durant el regnat de Ferran II d'Aragó -és a dir, Ferran el Catòlic- i procedia, per tant, dels temps de la conquesta de Gran Canària (finals del s. XV), com la resta de monedes del jaciment (reals castellans i Ceuta portuguesos).

Els especialistes en la història prehispànica de Canàries solen acceptar que en els segles previs a la conquesta de les illes per Castella aquestes ja eren visitades amb certa regularitat per navegants, aventurers i missioners mallorquins, que fins i tot van fundar a Telde en 1351 el Bisbat de les Illes de la Fortuna per vetllar pels aborígens convertits al cristianisme.

La investigadora de la Universitat de Las Palmas de Gran Canària Maria del Crist González i l'arqueòleg del Cabildo de Gran Canària Javier Velasco han ressaltat avui que d'aquestes visites hi ha diversos testimonis històrics escrits, però s'assumia que no havien deixat vestigi físic conegut.

I això, amb la paradoxa que la moneda aragonesa que demostra aquest vincle entre els dos arxipèlags a la fi de l'Edat Mitjana era a les prestatgeries del Museu de la Cova Pintada de Gáldar des de 1991, quan es va trobar durant unes excavacions.

González ha explicat que ha estat ara, durant una restauració d'aquesta moneda, que es troba molt deteriorada, quan s'ha descobert que és molt més antiga del que es pensava i correspon als temps de Jaume II d'Aragó, rei de 1291 a 1327.

Els elements iconogràfics que s'han descobert en la moneda i, sobretot, l'anàlisi del seu aliatge han determinat que va ser acusada un segle abans de la conquesta de Gran Canària.

Com arribar aquesta moneda a Gáldar, la capital prehispànica de l'illa, el baluard del poder dels guanartemes, els reis aborígens? Els experts descarten que ho fessin després de la Conquesta, a la butxaca dels soldats o colons castellans.

González i Velasco coincideixen que no té sentit, perquè de res li serviria a un colon castellà una moneda antiga, d'un altre regne i que no era de curs legal en aquells temps. Per això, a falta de proves directes del trajecte que va seguir, consideren que l'explicació més plausible apunta els navegants mallorquins.

Si és així, ¿què feia una moneda al centre històric d'una societat on el comerç es basava en la barata de béns i que no utilitzava els diners en els seus intercanvis amb els europeus?

La investigadora de la ULPGC sosté que els antics canaris guardaven aquestes monedes com a símbol de prestigi, com objectes que donaven al seu posseïdor certa categoria o respecte social.

L'anàlisi metal·logràfic que ha fet el CSIC d'aquesta moneda sembla apuntalar aquesta hipòtesi, perquè ha revelat que és diferent de la resta de les que es van encunyar amb aquestes característiques durant el regnat de Jaume II d'Aragó. Aquesta va ser «folrada» en plata, com si algú hagués volgut donar-li així més valor, no simplement banyada lleument en aquest metall per donar-li brillantor, precisa González.

«L'arqueologia serveix per confirmar hipòtesis, per matisar-o, senzillament, per rebatre», ha assenyalat avui el coordinador general de Cultura del Cabildo de Gran Canària, Larry Álvarez.

Així que, a la llum d'aquest descobriment, el Museu de la Cova Pintada va a revisar altres elements recuperats en el jaciment que s'han atribuït als temps de la conquesta (com algunes ceràmiques) per esbrinar si tots són castellans o si, «mirant-los amb uns altres ulls », es pot observar en ells un origen diferent.