Una de les propostes que hauran de ser tractades en el proper període de sessions que comença el setembre al Parlament contempla equilibrar el repartiment dels treballadors públics per illes, perquè avui dia quasi nou de cada deu funcionaris autonòmics viuen i treballen a Mallorca.
En aquest sentit, el diputat del PSM Més per Menorca, Nel Martí, ha presentat una proposició no de llei a la Cambra que té com a finalitat que l'administració autonòmica s'adapti al principi de "desconcentració" previst en l'Estatut d'Autonomia del 2007, la qual cosa podria suposar per a Menorca crear més de 200 places de treballadors públics.
Segons la proposta, a data de 14 de maig de 2013 la Comunitat disposava de 4.425 treballadors públics, sense tenir en compte el personal docent, el personal estatutari de l'Ibsalut i el personal adscrit als ens públics. D'aquests 4.425, el 88 % -això és 3.874- treballen físicament a Mallorca. La resta, un 6% (271) a Menorca, un altre 6 % (257) a Eivissa i pràcticament un 0% (18) a Formentera.
"Aquesta concentració dels recursos humans a Mallorca no respon a cap necessitat estructural o funcional de l'administració autonòmica. La majoria d'aquests treballadors formen part d'unitats de treball (administratiu, jurídic, etc.) que no precisen d'una localització determinada per illes", defensa la proposta del PSM.
Desconcentrar
Ara que el mateix Govern aposta pel teletreball com una fórmula de deslocalització i desconcentració dels treballadors públics, consideren que és el moment de fer una distribució dels recursos humans de la comunitat d'acord amb la població o altres paràmetres de proporcionalitat i equitat.
Seguint aquesta lògica, afirmen que a Menorca li correspondrien entre 400 i 500 treballadors, remarcant en tot cas que no es parla de serveis d'atenció a les persones, com sanitat o educació, sinó de serveis en la majoria de casos burocràtics, i per tant factibles des d'unitats no centralitzades i concentrades.
Insularitat
Per altra banda, la proposta del PSM menorquí remarca el fet de la insularitat com un element diferenciador, que ha de determinar la forma de definir i organitzar l'administració pública autonòmica. En aquest sentit, indica que la ubicació del Govern no té per què determinar la ubicació de totes les seves unitats administratives i funcionals.
Així mateix, recorden que aquesta realitat ja està recollida en la reforma de l'Estatut del 2007, quan en l'article 8 sobre l'organització territorial es determina que aquesta s'ha de regular "d'acord amb els principis d'eficàcia, jerarquia, descentralització, delegació, coordinació i desconcentració".
Per a Martí és també molt important tenir present que l'Estatut preveu "diverses fórmules perquè els consells insulars, com institucions de la Comunitat Autònoma que són, puguin assumir la delegació o execució de les funcions o serveis que s'acordin".
En aquest sentit el diputat considera que s'ha d'assolir que les unitats administratives o de serveis de les institucions autonòmiques, consells i govern, puguin unificar esforços per fer efectiu el principi estatutari de desconcentració administrativa.
