vaga funcionaris 2010

Més manifestants que vaguistes

Els sindicats sortiren al carrer ahir horabaixa en una manifestació imponent de prop de 7.000 persones. Segons el Govern, els vaguistes no passaren dels 6.000. La protesta derivà en crits per la dimissió de Zapatero i la convocatòria d'una vaga general, que podria arribar a finals de juny, tot i l'escassa aturada que es registrà ahir

TW
0

Potser la incidència de la vaga fou escassa, però els prop de 7.000 treballadors que els sindicats arreplegaren (més de 12.000, segons els convocants) fou un èxit que els deixà eufòrics.

Sota el lema "Contra les retallades salarials i socials", una massa de banderoles, pancartes i xiulets començaren la protesta des de la plaça d'Espanya. Eren les 19.10 hores i no arribarien a la plaça de la Reina fins una hora més tard. A més a més, quan el començament tocava l'escenari des d'on es llegiren els parlaments, la coa de la manifestació encara circulava pel carrer de Sant Miquel.

"Ens imaginàvem que la manifestació seria un èxit, independentment de la vaga", explica Toni Baos, de la direcció de CCOO, "perquè molts treballadors ens havien dit que no volien perdre encara més doblers anant a la vaga". I a la fi, el vaticini es complí. Perquè la protesta congregà, si més no, la mateixa quantitat de funcionaris que havien anat a la vaga.

Així, en acabar la protesta, molts grups de sindicalistes especulaven sobre el nombre de participants. Manuel Pelarda, secretari d'Acció Sindical d'UGT, assegurà: "És la manifestació laboral més gran que s'havia fet des de la vaga general contra el govern d'Aznar i del PP, el juny de 2002". Des de l'STEI-i, en canvi, especulaven que la protesta podia ser la més nombrosa des del moviment Qui estima Mallorca no la destrueix (legislatura del PP 2003-2007).

L'horabaixa deixà un molt bon gust entre els sindicalistes. Katiana Vicens, portaveu de Comissions Obreres, assegurà que "ja feim feina per convocar la vaga general. Tan sols esperam que el Govern presenti la seva reforma laboral. Si és un atac contra el conjunt dels treballadors, la resposta serà unitària". De fet, els crits demanant una vaga general foren una constant i els sindicats ja tenen una dada sobre la taula: el darrer dia de juny.

Zapatero, dimissió?

Notícies relacionades

Ara bé, un dels lemes més polèmics fou "Zapatero dimissió!". Centenars de persones el corejaren en diferents moments de la protesta i fins i tot es cridà des de l'escenari on els líders sindicals intervenien. Cal matisar, però, que moltíssima gent no cridava l'eslògan. I és que pel cap d'aquests manifestants sobrevolava un mal auguri: que així torni el Partir Popular.

De fet, la demanda de dimissió del president de Govern fou cridada amb molta intensitat a la protesta de la setmana passada d'USO, els sindicats corporatius SATSE, Sindicat Mèdic i d'altres.

Però no era un crit que s'esperava que sortís de la boca dels delegats sindicals d'UGT i CCOO, que en línies generals representen una ideologia progressista més propera a l'actual Govern central que no al PP. "No m'agrada allò que fa el PSOE, però no vull seguir el joc de Rajoy", confessava un manifestant amb l'adhesiu de CCOO a la solapa.

Protesta dels policies

La protesta, a la qual s'afegiren polítics com Eberhard Grosske (EU) i Joan Lladó (ERC), estava convocada oficialment per UGT, CCOO, CSIF i STEI-i. Ara bé, també hi comparegueren simpatitzants del Sindicato Unificado de Policia (UOP) i de Sindicatos de Policia Municipal de España. Banderoles i capells amb la bandera espanyola eren visibles en aquest grup, amb els quals fins i tot es generà tensió. Succeí al carrer de Sant Miquel, quan una dotzena de joves d'orientació llibertària s'acostà als policies i començaren a escridassar-los: "Un torturador no és treballador!". Finalment, però, l'incident no anà a més. Ara bé, la manifestació augurà una atípica estampa: Policies a les dues trinxeres, tant entre els manifestants com també vigilant-los.

La protesta continuà entre les esclatades de petards (que en sobresaltaven més d'un) i la insistent tonada de les desenes de xiulets que els sindicats repartiren entre els afiliats. La tancava el bloc de la CGT, que aglutinà els militants d'esquerres, els nacionalistes i del moviment antiglobalització. Mentrestant, desenes de turistes observaven una protesta que els impedí continuar comprant pel carrer de Sant Miquel.