Foren set hores de reunions per no arribar enlloc. Pel camí, tanmateix, quedà un preacord de reformes econòmiques que hauria evitat la vaga de metges, unes protestes que han obligat a supendre 5.400 consultes a especialistes i 267 operacions quirúrgiques.
Els doctors Torres i Lázaro, negociadors del Sindicat Mèdic, havien donat llum verda al document consensuat juntament amb Josep M. Pomar, encapçalant la delegació de Salut.
Passaven poc minuts de les deu de la nit i els sindicalistes se n'anaren del Quarter general d'Ib-Salut, al carrer Esclaramunda.
-Anam a fora a fer unes trucades, reconegué el veterà Miguel Lázaro.
Pocs minuts després sortí Bartomeu Ramon, cap de premsa del servei, per dirigir-se, somrient, a la vintena d'intrigats periodistes:
-Si tornen a la sala, és que hi ha pacte. I llavors, us convid a margarites per tothom!
Aquella nit, però, no hi haurien de tornar.
>El preu de l'hora de guàrdia, avantguarda de la lluita, pujava enguany als 22'5 euros entre setmana i 24'5 en festius. A més a més, es preveia una progressivitat que acabaria en 24'5 i 26'5 euros el 2010.
Segons Josep M. Pomar, aquest era el límit econòmic al qual podien fer front: «mig milió d'euros més, a part dels 7 que ja havíem oferit». I és que la Conselleria d'Hisenda sempre estreny.
Tot i aquest límit, Pomar augmentà fins als 8.250.00 euros el cost total de la negociació. Ho féu demanat pels sindicalistes, que haurien acceptat baixar l'hora de guàrdia a 24/ 26 i destinar aquesta part del pressupost als metges de les illes menors.
I és que és a Menorca i a Eivissa on els facultatius estan «més cremats». És per això que el pacte havia d'incloure millores realment bones perquè acceptassin el pacte, i no tirassin l'esforç negociador per terra.
L'acord registrava una prima de fidelització de 1.000 euros l'any per cada metge, en concepte de doble insularitat. Una partida que assoliria, gairebé, els 500.000 euros.
També hi hauria millores en la bonificació que rep un metge segons el nombre de pacients a càrrec seu. Fins ara, Ib-Salut només oferia pagar a partir del pacient núm. 1.600. Tanmateix, dilluns baixà fins als 1.500. Aquest canvi comportaria una inversió de 250.000 euros. El preacord afectava igualment els MIR, ja que es regulava que l'increment del preu per dia treballat també augmentaria per a ells. Estaven pactats, fins i tot, els detalls de la convocatòria d'oposicions. Un barem per valor del 30%, una prova objectiva que equivaldria al 50% dels punts, i una entrevista amb un 20% d'importància.
Lázaro, tanmateix, ja havia advertit de la reunió del matí:
-Si no posau 12 milions d'euros sobre la taula, no hi ha motiu per reunir-nos.
Josep M. Pomar, així i tot, trucà al mòbil del conseller Thomàs amb veu neguitosa. I aquest l'animà:
-Heu d'evitar la vaga sigui com sigui.
Pomar parlà de nou amb Torres i el convocà a una reunió vespertina. Passaven les hores i l'optimisme s'enaltia.
La història és caparruda, però, ja que mai no pujaren per signar l'acord. Torres, qui manté molt bones relacions amb Pomar, el cridà des de la porta del centre.
-No podem acceptar-ho.
Aleshores, tots semblaven cop-pius, idò.
