Son Banya torna a bullir i està en plena erupció. En aquests moments l'ambient del poblat traspua aquella calma tensa de la mar quan és a punt d'embravir-se i que no és gens de fiar. Aviat esclatarà l'onada.

En una entrevista a Diari de Balears, el patriarca de Son Banya i president de l'Agrupació d'associacions gitanes d'integració social a Mallorca, Gabriel Cortés, destapa en primera persona i en nom del poblat la reacció que ha suscitat entre la gent d'aquest nucli l'operació que vol tirar endavant l'Ajuntament de Palma per desmantellar-lo.

El primer que diu en entrar a casa seva és: «No ens mouran d'aquí». La frase acompanya el to de la seva imatge: descamisat, mig coix i amb la pell colrada. Li falta la pipa de tabac per assemblar-se al capità d'una gran nau desmanegada que trontolla a la deriva però que al final sobreviu les mil tempestes. Això sí, ningú no li treu el mèrit de ser-ne el cap.

Des de casa seva, el patriarca de Son Banya controla el poblat. Normalment va amb el pit despullat i deixant a l'aire un braç fornit, proporcionat al seu cos, on diu: «El Pelón». És amb aquest malnom que tothom coneix Gabriel Cortés. Avui, per circumstàncies «excepcionals», s'ha posat una camisa. Per si fos poc, és de color rosa.

Ell fa 38 anys que viu a Son Banya. «No sabria viure en un altre lloc», diu. «Donar-nos pisos seria el mateix que ser a la presó. Estam acostumats a ser lliures», referma el patriarca. La setmana passada, els caps de Son Banya mantingueren una reunió amb polítics de Cort per conciliar posicions respecte de com s'han de fer els reallotjaments de les famílies i el posterior desmantellament del poblat. El resultat de la conversa el resumeix així: «Avís els polítics que si no hi ha un projecte digne per a nosaltres, no partirem, i això serà el començament de la guerra, sense treva».

Cap de les dues parts no cedeix. Cort vol disgregar la població en distintes zones de Ciutat. Per la comunitat gitana, aquest punt és irreconciliable. «Si ens divideixen no som ningú, nosaltres tenim força quan estam junts. Ens volen dispersar per debilitar-nos», recrimina el Pelón. Durant la conversa, Gabriel Cortés està envoltat del seu seguici, que l'escuda. Junts controlen, des de casa seva, els afers del poblat. A la seu s'hi troba el seu fill Francisco i una altra persona que vol mantenir l'anonimat. L'acompanya, en aquest viatge, l'abnegada i incondicional esposa, la riallera Dolores, que sosté entre les mans un dels dos conills, la Chati, que corren per terra ensumant les cames de la gent. L'altre es diu Maribel.

Moviments espontanis encerclen la taula a l'entorn de Cortés i dibuixen la perfecta organització jeràrquica d'una comunitat gitana que sols obeeix la veu absoluta del seu patriarca. «Demanam una feina, un sou i un habitatge per a cada família, però no allà on els polítics vulguin», afirma Cortés. Segons diu, la majoria de la gent del poblat es dedica al ferro vell, a deambular pels mercats, a fer «negocis»... Si ens posen un pis sense res, tu creus que nosaltres podrem pagar la llum o el lloguer...? Amb aquestes condicions no partirà ningú», manifesta el Pelón. «Cadascú té un preu i fa el que pot. Ningú no vol donar feina a un gitano. Els immigrants n'aconsegueixen abans que nosaltres», recrimina.

No esquiva mirades ni preguntes, però per les respostes s'intueix que amaga altres veritats que no vol destapar. Sap quin paper juga. «No vull parlar de la droga perquè tothom es guanya la vida com pot». Afegeix: «Només es parla de Son Banya pel tràfic, però hi ha altres barris pitjors». Fins i tot a la porta de l'ajuntament es ven droga i per tot Palma...», es defensa Cortés. Repeteix: «Per què no desmantellen Son Gotleu, el Polígon de Llevant, la Soledat o el mateix Corea», desafia el Pelón. Es refereix a la guerra oberta entre barriades marginals que competeixen i que entre ells no es poden veure.

El pla de reallotjament, amb la idea també d'evitar guetos, ha descartat des del principi ubicar les famílies en aquests quatre barris. Amb això sí que ambdues parts estan d'acord. No obstant això perviu la resistència: «Nosaltres vam dir que volíem viure a Son Banya. No tinc cap inconvenient que ens instal·lin 20 quarters de la Policia a l'entrada», expressa. Com aquell que no vol la cosa deixa anar al·lusions: «Cort s'ha aferrat a la droga com a únic argument, però qui la transporta des de les duanes al poblat? Qui ve a consumir-la? «Ells» són els primers que la porten», afirma el patriarca. Ni estan per beneitures ni aguanten la gent que només parla i que sols trepitja el poblat, amb botins als peus, com qui va d'excursió, només per captar vots. «Vull que vinguin els polítics i que ho expliquin a la cara», desafia. «Ha mort molta gent a Son Banya, per què no l'arreglen en lloc de desmantellar-lo?». Cort s'ha compromès a estudiar el tracte dels caps. Si més no així ho diu Cortés. El pla trontolla i Cort es troba ara entre l'espasa i la paret. El tracte dels interlocutors passa per conservar el nucli net i integrar-lo com una barriada més a Palma a canvi de llevar tota la droga que s'hi maneja a dins.

De cop la Policia irromp a casa de Cortés. Adverteix l'anònim que conduir sense carnet està penat. Dirigint-se al patriarca diu que faci extensiu aquest ultimàtum a la resta de gent: «A partir d'ara, si agafam algú sense permís el detindrem i ens l'endurem al calabós», avisa l'agent. Ells se'n mofen a la cara.

El programa de reallotjament i d'integració social de Son Banya, elaborat pel Patronat de Son Riera i revisat el mes d'abril, certifica que en aquests moments un percentatge elevat de famílies disposa -avui- de propietats fora del poblat i manté la titularitat dels habitatges de Son Banya com a punt de venda de drogues. La resta de famílies no traficants -que també en són una majoria- viuen en condicions de precarietat i amb la urgència de poder reallotjar-se lluny del narcotràfic. Així mateix detecta que és alta la incidència del consum entre la població jove i en alguns casos infantil.

Segons les dades aproximades del darrer cens, la població que hi viu és eminentment jove. Un 51 per cent té menys de 21 anys i només un 2'24 per cent supera els 65 anys. L'estudi també destaca el gruix de població en la franja d'edat d'entre 0 i 15 anys, que suposa el 41 per cent de la població. D'aquest tram, el 71% correspon a la petita infància.