MARIA QUES. Palma.
El doctor Lorenzo Socias treballa d'adjunt a la unitat de Medicina Intensiva i Coronària de l'hospital Son Llàtzer de Palma i és coordinador autonòmic del Pla estatal de reanimació cardiopulmonar de la societat espanyola de medicina intensiva, crítica i unitats coronàries.
Des que ocupa aquest càrrec té un objectiu clar: incrementar la formació de personal sanitari i mèdic de manera que siguin cada cop més les persones que sàpiguen realitzar una reanimació cardiopulmonar d'emergències i reduir el nombre de morts per accidents cardiovasculars.
-Els darrers mesos s'ha sentit parlar molt de la importància que instal·lacions com ara camps de futbol i aeroports disposin d'un desfibril·lador per actuar en casos d'accident cardiopulmonar. Hi estau a favor?
-Sí, des de les societats científiques donam suport a aquestes mesures, però si després no hi ha algú preparat que sàpiga fer funcionar el desfibril·lador, no servirà per res. Per això, nosaltres apostam per incrementar el nombre de persones que tinguin els coneixements bàsics per fer-lo funcionar correctament.
-Totes les persones haurien de tenir aquests coneixements?
-Bé això seria el desitjable, com ara a Noruega que els estudiants reben classes de primers auxilis a les escoles. Però ara per ara, a la nostra comunitat, nosaltres estam treballant perquè no hi hagi cap metge, infermera o auxiliar que no sàpiga actuar quan es troba amb una aturada cardiorespiratòria, i després volem estendre aquesta formació a altres professionals. Però també ens hem reunit amb responsables de la Conselleria d'Educació i Cultura del Govern balear per estudiar un pla pilot de formació entre els escolars de la Comunitat.
-Voleu dir que no tots els professionals sanitaris saben com han d'actuar en aquests casos?
-No és això, tots els metges ho han estudiat a la universitat, però pot ser que durant tota la seva carrera professional no ho hagin hagut d'emprar. És el cas per exemple d'un dentista o d'un metge que es dedica a la recerca en laboratori. Per això volem que s'impulsin els cursos de formació continuada en tots els centres sanitaris, tant hospitals com en centres de salut i consultes, i per tots els seus treballadors.
-Vós també parlàveu d'ampliar aquesta formació a altres professionals.
-Efectivament, s'ha de formar personal sanitari, però també altres professionals com els membres dels cossos de seguretat, policies, bombers, guàrdies de seguretat i socorristes. Tots haurien de rebre formació específica perquè ells són els que amb més probabilitat es trobin en el decurs de la seva vida amb algun d'aquests casos i han de saber com han d'actuar fins que arribin els sanitaris.
-La gran majoria dels infarts ocorren al carrer, a la feina o a casa. Sap la gent què ha de fer en aquests casos?
-El més important de tot és fer campanyes d'educació sanitària per que, ara per ara, encara hi ha deficiències en molts de camps. Però sempre s'ha de mantenir allò que anomenam cadena de supervivència, la qual cosa farà incrementar les possibilitat d'èxit del pacient.
-Què és la cadena de supervivència i com s'ha d'actuar?
-En primer lloc, s'ha de comprovar l'estat de l'afectat i demanar immediatament ajuda a l'112 o al 061. Mentre estam esperant l'ambulància s'ha de comprovar si l'afectat respira i si no ho fa, li han de practicar lentament dues respiracions i un massatge cardíac. Si l'infart ha ocorregut en un lloc amb desfibril·lador, s'ha de demanar a algú que continuï amb el massatge cardíac, que segueixi les instruccions de l'aparell i el faci servir sense por perquè aquestes passes faran que es salvi la vida de l'afectat.
