Ióan Silaghi, un romanès de 37 anys, és considerat pels investigadors com el cervell de l'organització de l'Est que estafà d'una manera massiva a Mallorca l'any 2004. Dimarts, sis guàrdies civils i policies locals de l'Illa viatjaren a Madrid per declarar en el judici realitzat a l'Audiència Nacional, que conclogué amb la conformitat de Filagi per complir cinc anys de condemna.

Els altres sis membres de la xarxa "tots són romanesos" ja havien estat condemnats prèviament pel mateix tribunal a penes que oscil·len entre els cinc i els dotze anys de presó. Jóan havia quedat en llibertat després de ser detingut i havia desaparegut. Se'l va jutjar en rebel·lia i finalment va ser localitzat, segons pareix a Madrid.

Els delinqüents que actuaven a Mallorca se centraren en Palmanova, Peguera i Artà. Pel que sembla, hi estudiaven els caixers automàtics més freqüentats pels turistes i de nit procedien a desmuntar part de l'aparell.Hi col·locaven unes peces semblants, dissenyades per ells, amb microcàmeres ocultes i lectors de bandes magnètiques, de manera que aconseguien copiar en qüestió de minuts les dades bancàries de qualsevol client que utilitzàs el caixer.

A continuació, usaven targetes que es regalen en benzineries o centres comercials com a suport de les dades «clonades» i així aconseguien una Visa o Master Card completament falsa, però que era molt difícil de detectar.A partir d'aquell moment els estafadors es dedicaven a «cremar» la targeta, és a dir, a realitzar-hi el major nombre de compres possibles abans que al propietari li arribàs una llista bancària amb les operacions. La voracitat de la banda era sorprenent i amb una de les targetes adquiriren, només en unes hores, efectes per valor de 20.000 euros.

La Guàrdia Civil i la Policia Local de Calvià muntaren un operatiu que els permeté detenir als integrants de la banda i recuperar molt de material, doblers i fins i tot cotxes. En el moment de ser detinguts, estaven a punt de duplicar les targetes mestres de diversos directors d'entitats bancàries, amb la qual cosa haurien tingut accés a un nombre elevadíssim de comptes corrent i el frau econòmic hauria estat encara més alt.