MARIA QUES. Palma.
La Conselleria d'Afers Socials i Immigració té previst reclamar al nou Govern central que incrementi el pressupost que destina cada any per a la integració de les persones immigrades a les Balears.
Així ho confirmà la consellera, Fina Santiago, que exposà que enguany es destinen deu milions d'euros per a projectes integradors, dels quals cinc milions provenen de Madrid i cinc més de l'Executiu autonòmi. Santiago qualificà aquest finançament de «clarament insuficient per poder engegar nous projectes socials per a aquests col·lectius».
Santiago explicà que basarà aquesta reclamació de més pressupost en tres punts principals. En primer lloc, Balears era l'any 2007 la comunitat amb la taxa més elevada d'immigrants de l'Estat . Només durant el passat exercici la població immigrada amb permís de residència augmentà amb 19.475 registres, als quals s'ha d'afegir un nombre no gens menyspreable d'irregulars.
La magnitud d'aquesta xifra queda reflectida si es comparen les dades de la darrera dècada. De 30.709 estrangers amb permís de residència de 1996 s'ha passat als 166.936 de 2007, la qual cosa representa un creixement net del 543,6 per cent en aquest període de temps.
El segon punt que exposarà Santiago, farà referència al caràcter insular i de doble insularitat de la Comunitat, cosa que fa que s'hagin de dotar serveis específics en cadascuna de les illes.
En tercer lloc, la consellera argumentarà aquesta petició en el fet que Balears té una llengua pròpia, i això fa que s'hagin de destinar fons a la integració lingüística dels nouvinguts. Una situació similar a la que pateixen altres comunitats amb llengua autòctona com ara Catalunya, Galícia o el País Basc.
Per aquest motiu, enguany es destinaran 400.000 euros al Consorci per al Foment de la Llengua Catalana (Cofuc) per realitzar cursos de català per a immigrants, a més d'un seguit d'activitats amb entitats d'aquest col·lectiu.
Un altre punt en el qual es farà incidència és en els programes d'integració a l'escola, ja que en el moment de la incorporació al col·legi dels menors nouvinguts, especialment aquells que provenen de països que no són hispanoparlants, afloren mancances que es tradueixen en la impossibilitat de continuar el procés d'aprenentatge.
