Alguns senyals del mal que féu el temporal de dia 4 d'octubre a les naus industrials del polígon de Can Valero encara són ben visibles des del carrer. Així, es poden veure cablatges de corrent despenjats i sostres que han de menester arreglar. D'aquella feta que s'esdevingué el dia de Sant Francesc ja n'han passat tres mesos. De moment, el Consorci de Compensació d'Assegurances només ha tramitat fins a dia d'avui el 10'3 per cent dels expedients registrats per les empreses per poder exigir una indemnització pels danys provocats.
En l'actualitat, la majoria dels empresaris ja quasi han acabat les obres per reparar allò que el temporal va fer malbé. Aquest és el cas de Sebastià Bover i de Pep Lladó d'Instaquim, una empresa distribuïdora de productes de neteja, la nau de la qual patí grans desperfectes. La ventada li arrabassà la porta basculant i la major part del sostre. «De pèrits, n'han vengut molts a veure el mal que teníem, ara... a donar-nos els doblers que hem hagut de bestreure no ha vengut ningú», explica Pep. «Primer en vengué un a mirar el contingut, llavors en vengué un altre per mirar el continent. S'ho miraren ben mirat, però de doblers, no n'amollaren cap! I has de comptar que en aquest negoci ja hi hem hagut de posar prop de 30.000 euros», explica Sebastià.
«Quan veiérem el mal que tenia -comenta Pep-, vàrem haver de venir a jeure i tot aquí, per por que no ens prenguessin el gènere. No ens podíem arriscar a pagar una empresa de vigilància. Encara no sabíem si el Govern ens arribaria a pagar res! Has de pensar que els cotxes i tot, ens quedaren esclafats». La nau de Distribuciones Damián Ramis, un poc més amunt, pateix del mateix mal, si bé els desperfectes no foren tan grans. «Hem hagut de gastar prop de 14.000 euros, perquè el vent ens va tomar la porta basculant», explica Paquita Mandilego, que és la dona de Damià, el titular d'aquesta empresa dedicada a la distribució de begudes alcohòliques.
«Són doblers, així mateix -comenta Paquita-, el que hem hagut de posar. La gent que no hi ha pogut fer front, ha hagut de demanar un crèdit». «Nosaltres, gràcies a Déu, no ha importat que en demanàssim cap, de crèdit. Estam tranquils. Els pèrits ens han dit que cobraríem i en confiam. Despús-ahir va ser el darrer pic que vengueren», diu el mateix Damià.
