Diuen que qui duu quimera no dorm, i en el cas de Paquita Ferragut (Palma, 1979) en deu dur molta. Cada dia, no es colga fins que no són les quatre de la matinada. El motiu: escriure i escriure amb el seu teclat digital. L'escriptura és per a aquesta jove, que té paràlisi cerebral infantil des que va néixer, una manera de viure i d'experimentar. Ara just acaba de publicar la seva primera novel·la: Una noche de locura. La mobilitat reduïda no li impedeix posar-se davant l'ordinador i passar-hi hores. D'ençà que és una adolescent escriu. Primer ho feia amb un «unicorn». Això és, com el seu nom indica, en casc amb una espècie de banya. Amb cada capada, Paquita pitja la tecla d'una lletra i així, ha arribat a fer un llibre de més d'un centenar de pàgines.
Ara, ha trobat un sistema nou que li facilita el treball. Es tracta d'un teclat digital que apareix en pantalla i amb un làser que Paquita es fixa al nas pot seleccionar quin és el símbol gràfic desitjat per a l'escriptura. «Seria bo que les persones que es troben en una situació semblant a la meva, descobrissin aquest mètode», diu Paquita. Allò que inspira aquesta jove per escriure novel·les és el cine. «De llibres, no n'he llegit molts, però de pel·lícules, en veig seguit seguit», explica.Tanmateix, el fet d'escriure no és la seva única ocupació. Cada matí, a les nou, Paquita va a treballar al magatzem de material de construcció de son pare. La seva tasca és comptar els camions que entren i surten.
Aquesta jornada laboral, però, no li impedeix fer llargues vetlades davant la pantalla. «La vida és massa bella, per passar-la dormint», diu. «Jo no tenc son mai. Amb cinc hores de dormir cada dia, en tenc a bastament». Pel que fa al contingut de la seva novel·la, aclareix que «no és apta per a tot tipus de lectors». «Això no és un llibre per a infants. Com a mínim, han de ser adolescents per llegir-lo. Aquí, jo hi parl de temes com ara l'amor o el sexe», aclareix l'autora de Una noche de locura.
Allò que motiva Paquita a escriure és «passar-s'ho bé». Així i tot, explica que «si puc guanyar alguns doblers, bons són!». De fet, ara ja està en procés d'escriure'n la segona part, Viviendo soñando, que encara no sap quan sortirà al carrer. Paquita assegura que tot el que surt a la seva novel·la és fictici. Així i tot, però, diu que «hi ha algun personatge que està basat en persones reals del meu entorn». «Fins i tot hi ha una al·lota que s'assembla a mi», assegura.
A més a més, altres protagonistes també tenen un vincle directe amb Paquita. «He volgut que hi sortís un metge que em va operar fa molts d'anys. Ara, ell ja és mort. Quan ho vaig saber, em va saber molt de greu», comenta.Avui, a les vuit de l'horabaixa, Paquita presentarà el seu llibre a la galeria Pascual de Cabo, al carrer Andreu Feliu de Palma.
