Parcs no aptes per a infants: tanques rompudes o portes que s'obren i que desemboquen a torrents, cadenes de subjecció trencades o gronxadors rovellats. En qualsevol dels parcs de Ciutat s'hi detecta, com a mínim un aparell o mobiliari urbà que, o bé, no funciona, que es troba en precari estat o que és inutilitzable. La manca de manteniment del mobiliari d'aquests espais de lleure dista molt dels objectius per als quals estan pensats: bàsicament perquè els infants tinguin un lloc per esbargir-se i gaudir a l'aire lliure. En comptes d'això els dèficits en seguretat només fan que augmentar els riscs dels més menuts i la preocupació dels pares.

El parc just devora del torrent Gros de Palma és «perillós». La reixa de la zona està completament foradada», fet que permet que qualsevol nin, amb un sol pas pugui abocar-se al buit d'aquest canal. La reixa de la tanca que va a parar al torrent té al voltant de 10 metres d'alçada i hi cap ben bé un infant. La separació d'aquests parcs infantil de la zona per on circula el trànsit no està a una distància superior de 30 metres dels vials ni tampoc està tancat de forma convenient ni per mitjans naturals (arbustos, bardisses) ni artificials (murs, tanques o reixes).

El parc de sa Riera els engronsadors i les estructures multiús, tenen, alguns d'ells les cadenes de subjecció trencades, per les estructures febles i pel desgast de les escales i rampes, entre altres causes. Els aparells amb defectes de manteniment necessiten una capa de pintura, tenen parts oxidades o soltes per no dir que en la majoria d'ells els grafits o les pintades decoren l'aparell. El parc del Molinar està totalment abandonats, amb materials trencats i bruts, segons han denunciat veïns de la zona. El vandalisme, sens dubte, és causa de bona part d'aquesta deterioració, però no s'ha d'ocultar que alguns aparells han quedat obsolets i que el mal estat de molts altres és degut al dèficit de manteniment i a l'absència de revisions periòdiques per no mencionar ni els jocs i de l'àrea lúdica. No hi ha cap legislació d'àmbit estatal que reguli com han de ser els parcs infantils pel que fa a la seguretat i la qualitat dels gronxadors. En canvi, la normativa europea sobre aquests espais és «estricta» i esmenta que és necessària la reparació o retirada immediata d'equips que poden generar algun tipus de risc.