El procés de desallotjament de les 55 persones que malvivien a l'edifici del carrer Brotad n. 6 no tindran un bon final per a, almanco, tres de les 14 famílies que habitaven en aquest bloc ruïnós. La situació no s'ha resolt encara per a nou d'aquests inquilins que conformen un total de tres famílies amb tres menors. Els afectats denunciaren ahir que el Consistori no els ha cercat cap allotjament a sis dies que es tomi l'edifici.
Es tracta dels matrimonis formats per Luis Moreno Vargas i la seva esposa Isabel amb una filla petita, Luis Moreno Gabarri i la seva companya, Juana Muñoz i, Antonio Moreno i la seva dona Verònica, aquesta última parella amb dos infants. «Serveis Socials ens admeté ahir que no ens han trobat cap habitatge i que el dia 15 ens enviaran a un alberg», recriminà Gabarri, un dels caps de família.
Els motius d'aquesta pressa és que mitjan gener és la data marcada pel Consistori per esbucar aquest edifici ruïnós. Un emplaçament que està afectat per les obres de reordenació de la façana marítima de Palma juntament amb l'alberg de Can Pere Antoni on hi viuen una seixantena de transeünts, pendents encara de reallotjar. «No s'han preocupat de la nostra situació, tenim fills i quan anam a l'Ajuntament no ens reben», denuncia el patriarca. «Ens faran fora i això que ens van prometre que tindrien prioritat les famílies amb fills», recriminà Gabarri.
Sobre aquest tema l'Ajuntament reconegué que la mesura de l'alberg -encara no se sap quin- és «provisional» fins que el Consistori no hagi cercat un habitatge «amb condicions» per a aquesta gent. Segons s'haurà d'adequar a les necessitats de cada família. La situació actual del procés, quatre mesos després que el Consistori aprovàs l'ordre per desallotjar el bloc, el 8 d'agost passat, és que unes 11 famílies ja tenen pisos, la majoria de protecció oficial. Serveis Socials confirmà que tot el procés s'ha duit a terme mitjançant programes d'inserció laboral amb la signatura de convenis entre Benestar Social, els mateixos inqulins afectats i el Servei de protecció jurídica del menor. En aquest procés també han influït els reallotjaments voluntaris. El tracte quedà supeditat al compliment dels pares d'una sèrie de normes, inclosa l'obligació de dur els nins cada dia a l'escola i a revisions mèdiques.
