Taula de canvis: el banc més antic d'Europa

Durant l'any que tot just s'ha acabat, s'han complert els sis-cents anys del sorgiment de la Taula de canvis de València i el cinc-cents de la de Mallorca, també dita Taula nummulària. Per això, l'Ajuntmanent de València organitzà una exposició a la Llotja de la ciutat, lloc on antigament s'ubicava.En el cas de Mallorca, aquesta celebració ha estat més discreta. Així mateix, el Consell ha editat un llibre, l'autor del qual és Antoni Mercader, que fa un repàs a la història de la taula.

A València, un carreró de la ciutat antiga, molt proper a la Llotja, porta el nom de Taula de canvis. A Palma, per contra, no hi ha cap testimoni que faci recordar l'existència d'aquesta institució dins la memòria col·lectiva. El primer banc d'Europa tan sols perviu al record dels historiadors i dels erudits.Dia 7 d'abril de 1507 es constituí la Taula nummulària. Els dos primers taulers, que eren els que se n'encarregaven, foren mossèn Bartomeu de Pacs, per part de la Universitat; el mercader Gabriel Perpinyà, i Joan Audinet, joier. Tots ells foren nomenats d'acord amb els capítols i les disposicions aprovades pel Gran i General Consell. I igual que a València, la Taula de Palma, també es trobava a la llotja dels mercaders.

La Taula de canvis va existir fins als darrers anys del segle XVIII. La seva documentació es troba actualment sota custòdia de l'Ajuntament de Palma.

En el cas de València, el Decret de Nova Planta féu abolir aquesta institució. En canvi, a Mallorca això no succeí. Malgrat els decrets, la Taula de canvis continuà existint.Tanmateix, aquesta caixa primitiva no exercí cap monopoli. Els bancs privats pogueren exercir i existien de manera paral·lela. Tant Palma com València estaven inserides dins les rutes comercials de la Mediterrània i el gran volum de negocis feia que tots els recursos fossin pocs.