muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
16°

«La declaració de bé immaterial de la dieta mediterrània serà bona pel camp»

Per la consellera d'Agricultura i Pesca, Mercè Amer, «consens i diàleg» seran clau al seu mandat

Mercè Amer és una de les moltes fesomies manacorines, entre consellers, directors generals i altres càrrecs, del nou Executiu que presideix Francesc Antich. I de fet, l'elevada presència de polítics originaris de la part forana és una característica rellevant si es compara amb el Govern de la legislatura anterior, on hi eren més abundants els polítics nascuts a Palma. Amer és novella en el món del camp. Llicenciada en Economia, havia estat fins ara Responsable d'Alta Inspecció Educativa, de l'Administració Perifèrica de l'Estat a Balears. La consellera és del parer que s'haurà de fer una gran tasca per «escoltar tots els subsectors i els professionals implicats».

"Les estadístiques recents mostren com el pes de l'agricultura no arriba ni a l'1 per cent del conjunt total de l'economia balear. Fins i tot hi ha qui ha arribat a qüestionar si la cartera autonòmica que vós dirigiu, té raó de ser. Què en pensau, d'això?

"És evident que el sector primari a les Balears és petit, gaire bé testimonial, dins el conjunt del PIB. Això, però, no és res nou. És una tendència que ja ve d'enrere. A més, en la majoria de països més avançats, on l'economia està molt terciaritzada, això sol ser així. Hi ha una cosa, però, molt rellevant. I és que, maldament l'agricultura només representi un 1 per cent de l'economia, aquesta activitat gestiona un 80 per cent del nostre territori. A més, el nostre estatut d'autonomia reflecteix la importància que té l'agricultura en la vertebració del territori, la tradició i la cultura. Parlam, per tant, d'un sector estratègic i hem d'aconseguir que aquest 1per cent, per petit que sigui, que funcioni, que vagi bé. Fa poc em vaig reunir amb la ministra Elena Espinosa i parlàrem del projecte de declaració, per part de la Unesco, de la dieta mediterrània com a patrimoni immaterial. I ells, des de Madrid, hi creuen en això.

"I què implicaria, aquesta declaració? 
"Doncs, aquesta declaració seria un valor afegit pels productes de la nostra terra. Arreu del món hi ha un estat d'opinió col·lectiu favorable a la dieta mediterrània. Per a molta de gent aquesta dieta és sinònim de salut. Aquesta declaració faria que el nostre vi, el nostre oli, les nostres hortalisses, tenguessin un valor afegit. I és evident que hem d'anar cap aquí. Per fer rendible el nostre camp, a les Balears no podem competir en quantitat, hem d'oferir productes de qualitat.

"Durant l'anterior legislatura, hi hagué veus que reclamaren una «autèntica» política agrària, i no una política d'apedaçar el sector amb ajuts i subvencions puntuals. Quina línia se seguirà a partir d'ara?

"Les ajudes són necessàries, però s'han d'establir línies d'actuació globals. Precisament aquests dies, que és fresc, el director general de Desenvolupament Rural i jo hem estat fent feina en l'elaboració del Pla de Desenvolupament Rural per als propers anys. Aquest pla volem que estigui el màxim consensuat amb tots els implicats. Per això s'han de valorar totes les al·legacions. Aquest pla ha de servir per tenir accés a les ajudes i subvencions que ens arriben des d'Europa o des de Madrid. Una de les principals línies d'inversió s'ha de fer en formació i en recerca. S'ha d'aconseguir atreure els joves al camp. Si el camp és productiu els joves hi van. Basta veure el sector del vi. Mai, com ara, hi havia hagut joves que estudiassin enologia o cursos d'especialització. I això és així perquè el vi és rendible.

"L'anterior consellera, Margalida Moner, deixà un estudi, dins el calaix, valorat en 600.000 euros i avalat per Jaime Lamo de Espinosa i Ramon Tamames. Què en fareu?

"Sí. Ella mateixa i el secretari general tècnic, me'l daren en mà el dia del traspàs de competències. L'estudiarem. I s'hi ha de valorar una participació més alta o més baixa, en bones condicions de producció.

"Què passarà amb el decret d'abolició del patrimoni de les cambres agràries, que posà en marxa l'anterior Govern?
"Vull escoltar el sector. És un tema que s'ha d'estudiar al detall, i les determinacions s'han de prendre amb responsabilitat. El diàleg i la paraula amb els pagesos hi ha de ser. Ja hi ha hagut una primera presa de contacte amb els diferents col·lectius agraris.

"Tant els estatuts de la Indicació Geogràfica Protegida de la sobrassada de Mallorca, com de l'ensaïmada, només estableixen com ha de ser el procés de producció d'aquests productes. No especifica que les matèries primeres hagin de ser de la terra. Hi haurà alguna modificació en aquest reglament, encara que només sigui perquè la matèria mallorquina representi un percentatge petit i, si es vol, testimonial?

"S'han de potenciar les diferents produccions i s'han d'adaptar a les demandes del mercat. El tema de les IGP és una qüestió de màrqueting. Ens hem de saber adaptar a les peticions que ens puguin fer i a d'altres que potenciem. L'agroindústria té un pes específic i important. Com també el té el peix dins el conjunt d'aquesta àrea. El cert és que tant les IGP com les Denominacions d'Origen comporten un valor afegit als productes d'aquí.

"Destacaríeu alguna cosa més de com serà la gestió d'aquesta àrea durant els propers quatre anys?
"Un tema que a mi em sembla molt important és el de les reserves marines. Aquestes àrees restringides han creat un precedent a Balears de bona gestió dels recursos pesquers. Aquest Govern vol establir un compromís per escoltar les confraries de pescadors. La reserva de Cala Rajada n'ha estat un exemple. I ara, a Portocolom sembla que també hi ha un moviment que reclama la creació d'una altra reserva. És un tema que haurem d'estudiar.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.