El Congrés dels Diputats aprovà per unanimitat la setmana passada la Llei orgànica de Règim Disciplinari de la Guàrdia Civil.
La novetat d'això és, però, que el nou text inclou una esmena feta pel diputat del BNG (Bloc Nacionalista Gallec), Francisco Rodríguez Sánchez en què es considera «falta molt greu la negativa a tramitar una denúncia formulada en una llengua oficial».

Els agents de la Guàrdia Civil que no compleixin aquest precepte seran sancionats amb la suspensió de feina durant un període d'entre un i tres mesos i, fins i tot, pot donar lloc a la pèrdua de destinació.

L'esmena del diputat Rodríguez, d'aquesta manera es fa ressò del greuge que patí el jove mallorquí Antoni Mestre el 2004 quan fou retingut per agents de la Guàrdia Civil a l'aeroport de Son Sant Joan, i a l'aeroport del Prat de Barcelona pel simple fet d'utilitzar el català per dirigir-s'hi.

Des de bon començament, el juny del 2004, diversos partits polítics amb representacuió a Madrid com són el mateix BNG i ERC s'interessaren pel cas de Mestre i així ho feren coneixedor des de la seva posició al Congrés dels Diputats.

A Mallorca, paral·lelament, sorgí un estat d'opinió favorable a la causa de Mestre. L'escriptor Llorenç Capellà s'implicà des de bon començant i hi donà suport.

Aquesta nova llei, però, no només fa referència a qüestions lingüístiques sinó també a combatre qualsevol discriminació per part de la Guàrdia Civil per motius de sexe, raça o llengua, religió o opinió.

Això suposa un gran avenç en el codi de conducte dels agents de la Guàrdia Civil. El diputat del BNG espera que en un futur proper els altres cossos i forces de seguretat adoptin codis semblants.

Per la seva part, el jove Antoni Mestre, que només tenia vint anys quan fou tractat de manera pejorativa pels agents pel simple fet de negar-se a parlar en castellà, mostrà la setmana passada la seva satisfacció per la inclusió de l'esmena.

«D'aquí endavant serà difícil que casos com el meu es tornin a repetir. Encara que sigui per una simple qüestió de disciplina, els agents de la Guàrdia Civil ara saben que no poden desjectar ningú per parlar en català, tant si l'entenen, com si no», digué Mestre.

De moment, però, la Llei no obliga els agents de la Guàrdia Civil a conèixer la llengua del territori on treballen, maldament sigui oficial, com és el cas del català a Mallorca.