Joan Cerdà no prometé ni jurà, sinó que es limità a dir «sí», amb la mà damunt el llibre de l'Estatut d'Autonomia, quan contestà la protocol·lària pregunta de si volia jurar o prometre. Fou l'únic. Els altres seguiren la pauta prevista. Però aquesta minsa resposta no li bastà per ser elegit batle, amb els vots favorables del PSOE i del PSM, a més de l'abstenció d'Esquerra Unida- Els Verds.

La votació fou secreta. Els regidors electes introduïren el vot dins un sobre i, posteriorment, la secretària s'encarregà d'anar, un per un, a cada regidor amb l'urna perquè hi posassin el sobre a dins.

En el seu discurs, Bartomeu Cifre (PP) afirmà que no havia estat possible negociar fidelment, perquè «tot estava trempat». Defensà que la seva era una proposta de gestió, no de gests per al lluïment ni les fotos. «El nostre pacte de la legislatura anterior va ser bo, sempre hi va tenir prioritat l'interès general, i és el meu desig que també ara sigui així». José Luis García, d'EU-EV, afirmà que no podia donar suport a UM, perquè fins ara ha governat amb el PP, però que votava en blanc per donar «un vot de confiança al PSOE i al PSM». L'aplaudiren fins i tot els del PP.

Gabriel Cerdà, del grup municipal del PSM, va celebrar que haguessin pogut arribar a un acord amb els regidors electes, «sense que hi fes falta que ningú de fora hagi vingut a negociar». Manifestà el desig de «recuperar el temps perdut», i que treballaria per solucionar els assumptes pendents, entre altres els problemes que des de fa anys afecten Cala Sant Vicenç.

Joan Cerdà definí com «un privilegi» el fet de la seva elecció com a batle per segona vegada. També assegurà que el pacte de govern actual es fonamenta en un programa per a tota la legislatura, i en una pauta de treball sense lloc per a lluïments personals.