És optimista i ha vingut des de València a Palma amb la idea de
desterrar els tòpics que es diuen sobre el valencianisme. Toni
Gisbert assegura que al País Valencià s'està vivint un moment
interessant, de normalitat sobre la llengua, de les relacions amb
Catalunya, de l'arc mediterrani... Acaba de publicar un llibre en
commemoració dels tres-cents anys de la batalla d'Almansa (el 25
d'abril de 1714): Quan el mal ve d'Espanya. Però el veritable
contingut rau en el subtítol: «el País Valencià més enllà dels
tòpics».-Al llibre denuncia que imperen imatges preconcebudes i
prejudicis sobre el País Valencià...
-El llibre neix de la sensació que el País valencià és vist des de
molts tòpics que funcionen des de fora del País Valencià però també
des de dins. El que cal és apropar-s'hi i veure una realitat molt
més matisada.
-Quina és aquesta realitat?
-Per exemple, el tòpic de la reticència valenciana als Països
Catalans. Si mires les dades, en totes les iniciatives dels Països
Catalans el País valencià hi participa, tant com Catalunya. De fet,
les estructures de Països Catalans que s'han trencat no només ha
estat per valència, excepte en l'Euroregió, que el president
Francisco Camps no hi va voler participar... però tampoc Marcelí
Iglesias, d'Aragó o les Balears amb l'Institu Ramon Llull...
-M'està dient que no existeix la «valencianització»?
-Els fets diuen que fa uns 20 anys hi havia el «blaverisme»: el
discurs era que el valencià no era català. Això ara no ho diu
ningú. No s'atreveix ni a dir-ho el PP, la dreta més dretana. Els
conservadors diuen ara que el valencià se li ha de dir valencià
sense entrar si és o no una llengua diferent. Perquè després de 20
anys de treball s'han aconseguit unes 14 sentències que reconeixen
la llengua i diuen que és perfectament legal dir català al
valencià. Ara pràcticament ningú ho defensa, ni el propi president
del PP, Francisco Camps.
-Sí, però està governant el PP...
-I a Balears també... Si tu agafes les dades en les eleccions
municipals el Bloc Nacionalista Valencià ha mantingut els 140 mil
vots i té 300 regidors i 270 llistes... A més a més ERC del País
Valencià ha pujat de 7 mil a 12 mil vots i ha presentat 47 llistes.
Amb això dic que existeix un espai real que ha anat creixent i que
ha resistit l'onada de la dreta.
-Com s'ha de concebre el terme Països Catalans?
-És una realitat, a més d'històrica, cultural i lingüística, és una
realitat econòmica que no valorem prou. El que passa és que
històricament quan es van integrar els nacionalismes, els Països
Catalans, que pertanyien a distints regnes, s'anexionaren a
Castella, no seguiren l'evolució d'Europa. Els Països Catalans
conformen una nació però que està patint la subordinació
«nacional». S'ha de treballar per estrènyer lligams, amb les Illes
i la franja del Nord i acabar amb el vot útil. Si tu dius «vostè
està a favor dels Països Catalans?», potser la gent et dirà que no.
La pregunta és si un està a favor que hi hagi relació amb
Catalunya, amb Balears, o si un vol que hi hagi més connexions
ferroviàries, o si estar a favor d'algun tipus d'articulació
econòmica amb els territoris de l'Euroregió... Llavors la gent et
dirà que sí. No es pot confondre la direcció del PP amb la base
social electoral que agrupa l'extrema dreta fins al senyor de
Castelló que té una empreseta però que si visqués més al nord
votaria CiU.
-Sí però aquest PP ha procurat molt castigar Catalunya i des
d'allà es viu el «tòpic» de rebuig...
-El que hi ha al País Valencià amb Catalunya és una relació
amor-odi però en realitat és un cert emmirallament. La gent coneix
molt més la realitat catalana que la realitat de Madrid. Fa 20 anys
quan hi havia una festa tothom treia banderes espanyoles, ara n'hi
ha molt poques.
-Com està anant la lluita per poder veure TV3?
-Es pot dir que hem guanyat. La Generalitat valenciana dóna per
acceptat que TV3 s'ha de poder veure. El que s'ha de discutir és
amb quines condicions.
