Aigua amb neu, gelat que no assacia

A Can Calent de sa Pobla 'mossegarien' abans de dir quins ingredients posen al gelat

TW
0

Un horabaixa d'estiu el degoteig de persones que van a comprar gelat al xibiu que hi ha al costat de l'Ajuntament de sa Pobla no s'atura en tot el temps. I és que aquest gelat no és un gelat qualsevol. És 'aigua amb neu' de Can Calent. Per paradoxal que sembli, aquesta família poblera, coneguda amb aquest malnom, és la que es cuida de fer el gelat amb més anomenada del poble, evidentment, i de la resta del Nord de Mallorca. «I és que és ver! -diu una compradora-. A Santa Margalida, no en fan, d'aigua amb neu; a Muro, tampoc; ni a Pollença!».

«D'ençà que era nina, sempre m'ha agradat aquesta casta de gelat!», assegura amb raó l'esmentada consumidora. Fina Bonnín és ara qui du el maneig de l'aigua amb neu. El seu padrí, l'amo en Calent -l'hi tragueren perquè venia cafè calent pel carrer-, n'inventà la fórmula a principis del segle XX, i de llavors ençà n'han gaudit els poblers. Aquells primers gelats es feien amb barres de gel que s'extreien de les cases de neu de Tramuntana -d'aquí, el nom-.

A Can Calent venen el gelat a la menuda al xibiu, i en pots de litres, a la botiga. Tomeu, l'home de Fina, deixa ben clar que «la madona del gelat és ella». Així i tot, Tomeu també hi diu la seva. «Fa un parell d'anys -comenta- Consum ens va fer posar una etiqueta amb els ingredients als pots. Si hagués estat per jo no els hi hauria posat». El cert és que una aura de misteri envolta l'aigua amb neu i només «els de més a prop» saben de què està fet. «Et diré que hi posam aigua, sucre, llet i ametla -diu Tomeu-. El que no et diré és quina part hi posam de cada cosa!». Els de Can Calent hi tenen traça, per abocar el gelat dins el tassó. En mitja hora, per ventura, han estat una dotzena els que han demanat un tassó de gelat. Fina té un cullerot ben a posta. Té un bec llarg, que és la mesura exacta d'un tassó. «I no en vessa gens».

Fa un parell de setmanes, com de tots és sabut, els prínceps d'Astúries visitaren sa Pobla. El gelat de Can Calent, però, no el tastaren. «La Policia Local ens va avisar que aquell dia, per motius de seguretat, no podíem obrir, perquè els prínceps arribaven a la plaça pel nostre carrer. I així ho férem!», diu Tomeu. «En qualsevol cas, si els prínceps volien tastar-lo, era el batle qui els havia de convidar!», comenta qui es casà a Can Calent. Els que en vulguin prendre, han de saber que tot l'any en fan, d'aigua amb neu. «El ple, però -assegura Fina-, és passat Pasqua i fins a les fires, que són pel novembre». Si no quedau assaciats, fan altres castes de gelat: d'avellana i ametla crua. Però és l'aigua amb neu que té l'anomenada.