El dia d'ahir va ser desagradable, ventós, ennuvolat, fred i amb lleugeres precipitacions de neu. Qualsevol ho hagués pogut interpretar com un mal presagi, si no hagués estat perquè les previsions meteorològiques ja ho havien advertit. La visita de Sarap Jangbu, el xerpa que amb el coreà Mr. Parks culminà amb èxit dimecres passat la primera travessa nord-sud de l'Everest, animà el campament mallorquí en les hores prèvies de la partida dels tres escaladors.
Semblava que no havia d'arribar mai, però l'hora de l'ascens definitiu ja és aquí. Avui, a primera hora del matí, Oli i els dos Tolos s'han posat en marxa cap al cim de l'Everest. En tres dies, els mallorquins s'hauran situat al coll Sud (8.000 m), des d'on faran l'atac final al sostre del món. Si el temps no els traeix i tampoc les forces, la matinada de dimecres hauran coronat el seu objectiu i la bandera de Mallorca onejarà des del punt més alt de la Terra, a 8.850 metres d'alçada.
Tot just quan encara és calenta l'ofrena dels tres alpinistes a l'altar d'oracions del camp base (5.330 m), la ment de tots ja es troba a l'objectiu final. Però hem de tenir en compte que han iniciat un llarg i complex ascens, de tres mil cinc-cents metres de desnivell, en què les dificultats són moltes i diverses. D'entrada, la sempre inestable cascada de gel de Khumbu, que ja ha començat a desfer-se en alguns trams a causa del progressiu increment de les temperatures. A continuació, la travessa per la paret del Lhotse cap al coll Sud (camp IV/8.000m), amb les Franges Grogues i l'Esperó de Ginebra, representa un dels trams més vertiginosos i exposats, abans d'escometre els 850 metres finals de carena fins al cim de l'Everest.
Oli i els dos Tolos aprofitaren ahir les darreres hores al base per posar ordre al seu material i també per acomiadar-se dels seus familiars. Al cap i a la fi, seran quatre dies en què les úniques comunicacions possibles entre els expedicionaris i la resta de membres que roman al base seran per ràdio. Així, Tolo Calafat parlà per telèfon amb la seva dona, Marga, el seu fill, Miquel, i «un gran amic», Pere March. El mateix va fer Tolo Quetglas amb els seus bessons, Marc i Clàudia, i la seva dona, Queta. Oli s'estimà més enviar una sèrie de correus electrònics a la seva família, una amiga i la resta de companys del Centre d'Estudis de l'Esplai.
Té 36 anys i és natural de Khumjung. Xerpa de soca-rel, Serap Jangbu és tota una llegenda a la regió de Solu-Khumbu. Com la resta dels seus compatriotes, s'inicià en el món de les expedicions atret per la rendibilitat del negoci. No obstant això, Serap ha demostrat una enorme vàlua en tan sols 7 anys com a xerpa d'alçada.
El 1989, començà la seva carrera com a guia per a trèkkers. Deu anys més tard, faria la seva primera ascensió a un vuit mil, el Kangchengjunga. Des de llavors ha participat en 17 expedicions i ha fet cim en tretze ocasions. A més, ha estat el primer nepalès a escalar el K-2 i l'única persona que ho ha fet dues vegades el mateix any. A banda de les esmentades muntanyes, al seu currículum hi figuren l'Everest, el Sisha Pagma, el Cho Oyu, el Lhotse, l'Anapurna i el Daulaghiri.Després de completar en 26 hores la travessa nord-sud de l'Everest, des del camp 3 tibetà (8.300 m) fins a l'equivalent nepalès (7.300 m), la seva següent fita és obrir amb Mr. Parks una nova via a la paret sud-oest de l'Everest, a l'esquerra de la ruta oberta el 75 pel britànic Chris Bonington.
