La Constitució espanyola va servir de paraigües a Francesc Fiol davant les crítiques del PSIB-PSOE. El conseller d'Educació i Cultura defensà la futura implantació a Palma dels Legionarios de Cristo, una organització ultracatòlica que ha planificat la construcció d'una escola que separarà els alumnes per sexe. Fiol recordà que la Carta Magna reconeix la facultat de qualsevol entitat de crear centres d'ensenyament, sempre que respectin uns mínims, com ara l'observació dels drets humans. Així, doncs, el conseller justifica l'escola segregacionista en nom de la llibertat docent.
Prèviament, el diputat socialista Antoni Diéguez havia acusat el Govern de donar suport a un negoci privat, el que faran els esmentats Legioniarios, i de convertir les Illes en el «paradís terrenal de l'escola privada».
Més tard, Fiol va haver de sotmetre's a una interpel·lació presentada pel mateix PSIB. Per contrarestar les reflexions de la socialista Rosamaria Alberdi, el conseller va recórrer a les «dades estadístiques», que en la seva opinió «desmenteixen que el seu departament afavoreixi els centres concertats en detriment dels centres públics».
El màxim responsable de les polítiques educatives assegurà que l'alumnat de la pública va augmentar un 2,5 per cent entre els anys 2000 i 2005. Fiol aprofità per lamentar que l'oposició basi els seus retrets en «apriorismes». El conseller també va tenir temps d'insinuar simpaties i afiliacions d'altres elements crítics amb la seva gestió. En aquest sentit, insinuà que els dirigents de l'STEI «s'asseuen a les primeres files dels mítings del PSM» i que qualque responsable de les AMPA és regidor d'EU.
Per la seva part, els grups del PSIB, del PSM i d'EU-EV coincidiren a subratllar que durant la present legislatura el Govern ha deteriorat la qualitat dels centres públics, s'ha enfrontat amb «tota» la comunitat educativa, ha reduït el nombre d'hores de català i ha actuat «influït per grups d'ultradreta».
Tanmateix, Alberdi denuncià l'existència de centres públics que tenen «tantes mancances que no podrien ser concertats», amb referència a la «deixadesa» del Govern cap al sistema educatiu públic.
