La sinistralitat no és només un problema de xifres. Els treballadors que pateixen accidents laborals tenen una problemàtica que va més enllà de la resolució dels aspectes físics derivats del seu accident: queden marcats de per vida i han de suportar altres factors anímics, familiars i laborals que se'n deriven.

El relat dels casos de sinistralitat laboral com els que expliquen J.F. i A.F., que patiren accidents en el seu lloc de feina, comencen sempre expressant el sentiment de solitud, desemparament i de sentir-se jutjats i qüestionats pels motius reals del seu incident.

El cas de J.F. té un agreujant major, perquè és immigrant argentina i treballadora de la neteja. El seu és un sector poc reconegut i la seva caiguda li provocà una important lesió al genoll. «Com se't va ocórrer caure? i per què vas anar a l'hospital sense consultar-nos-ho?», aquesta va ser la reacció inicial de l'empresa quan ella hi telefonà per dir que era a la mútua.

Viu a Mallorca des de fa tres anys amb el seu marit, dos fills i la mare. Fa més d'un any que és de baixa, després de dues operacions, les dues a Madrid. «La situació era molt complicada, estam sols, només ens tenim a nosaltres mateixos», explica. No ha rebut cap telefonada de l'empresa en un any: «Ha estat un procés molt dur. Dubtaven de mi, em demanaren testimonis de l'accident, fins i tot van arribar a dir-me que posarien càmeres. Però qui es provocaria una lesió com la meva?», afirma encara molt afectada per tot el viscut.

Tant ella com A.F. destaquen per damunt de tot el desemparament i la manca de cobertura per superar les seqüeles.

L'accident d'A.F. va ser un cas clar de falta de mesures de seguretat, de formació i d'avaluació de riscs de la màquina que manipulava. El braç hi quedà enganxat i ha perdut tota la mobilitat, a més de tenir una cicatriu de dalt a baix al coll. «S'arribaren a donar cinc versions del meu accident», explica. Per A.F. els dubtes no han estat el pitjor; les conseqüències, no només les físiques, sinó psicològiques, econòmiques i el futur és el que més la preocupa.

«Vaig haver de vendre la casa per poder pagar un cotxe adaptat per a minusvàlids, el meu tractament psicològic i per pagar una persona que m'ajudi amb la casa i els meus dos fills, perquè jo ja no puc fer segons què». A.F. té l'alta però continua patint mal i seqüeles psicològiques de la important lesió. «M'han donat l'alta, però quina feina puc fer ara en les meves condicions?», es demana preocupada.

El futur de molts accidentats passa per l'acomiadament i després la reincorporació al món laboral. Tots denuncien les dificultats que això comporta i el poc suport que reben per fer-ho.