Un total de 27.477 treballadors varen haver de partir de les Balears cap a la Península i les Canàries durant el 2004 per fer-hi feina. Així ho demostra un informe sobre mobilitat laboral de l'Observatori Ocupacional del Servei Públic d'Ocupació Estatal, que depèn del Ministeri de Treball i Afers Socials.
Tanmateix, aquesta xifra es va veure compensada pels 50.793 contractes que els empresaris de les Balears varen fer a treballadors, tant espanyols com estrangers, que residien originàriament en altres comunitats autònomes.
Amb aquesta immigració laboral, finalment, la diferència entre els empleats sol·licitats des de Balears i els reclamats per empreses de la resta de l'Estat va ser de 23.316 treballadors. Aquest saldo és el tercer major de tot l'Estat, només superat pels que varen registrar Madrid i Catalunya.
Si observam el saldo de Balears respecte al conjunt de les comunitats autònomes, comprovam que, per exemple, varen venir des d'Andalusia 12.125 treballadors més que els que varen partir des les Illes cap a aquesta regió. La segona comunitat amb la que Balears té un segon saldo de mobilitat de treballadors major és Galícia, des d'on es varen desplaçar 2.715 empleats més que els que varen partir des del nostre Arxipèlag cap a la comunitat atlàntica. A continuació, i per ordre de major a menor saldo positiu cap a Balears, segueixen a Andalusia i Galícia les comunitats autònomes d'Extremadura, País Valencià, Castella-Lleó, Astúries, Castella-la Manxa i altres nou amb diferències gairebé insignificants.
Contràriament, les regions que varen contractar més treballadors que residien a les Balears varen ser Catalunya i Múrcia. En el primer cas, el saldo va ser favorable al Principat en 888 treballadors, mentre que en el segon, va ser mínim, de 86.
Aquest intercanvi de treballadors amb el conjunt de l'Estat, converteix Balears en una de les regions que més dependeix de la mà d'obra forània per crèixer econòmicament. Segons l'informe, «existeixen comunitats autònomes on la presència de treballadors procedents d'altres comunitats resulta especialment significativa. És el cas de la Rioja, on més d'una cinquena part dels contractes han estat fets a treballadors foranis, i el d'altres comunitats, on aquesta proporció també és important, com ara, Castella-la Manxa, Balears, Múrcia i Madrid. En totes quatre, se supera el 13 per cent de contractes a treballadors de fora d'aquestes autonomies». En concret, en la nostra comunitat autònoma, la proporció de contractes a treballadors foranis va ser del 13'6 per cent, la quarta més alta de tot l'Estat.
