Sembla que el suspens es mantindrà fins al final. Els màxims mandataris de les comunitats autònomes del PP encara no saben si faran boicot a la Conferència de Presidents, convocada per Rodríguez Zapatero per al 10 de setembre.
Fonts del Govern balear assenyalaren ahir que l'assistència de Jaume Matas a aquesta reunió dependrà, en part, de la trobada que ha de mantenir pròximament amb el líder del seu partit, Mariano Rajoy, però sobretot «del resultat de la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF)», que presidirà el vicepresident econòmic de l'Executiu central, Pedro Solbes. Des del Consolat s'espera que a l'encontre del CPFF, encara sense data, es faci una proposta superior a la que Zapatero vol proposar per compensar el dèficit sanitari.
L'oferta consisteix en una aportació de 3.000 milions en quatre anys, 1.500 serien aportats per Madrid i 1.500 més per les autonomies. D'aquesta manera, el Govern central considera que compleix el compromís de fer una injecció «substancial» a la sanitat. De fet, la primera aportació de 750 milions ja s'inclouria en els pressuposts del 2006. Però aquesta proposta ja va ser qualificada «d'insuficient» pel conseller d'Economia i Hisenda del Govern balear, Lluís Ramis d'Ayreflor.
Ramis ha assegurat en diferents ocasions que «si Madrid té previst repartir uns 750 milions d'euros l'any que ve, quan el dèficit acumulat enguany ja supera els 7.226 milions d'euros, l'aportació estatal just s'acostarà al 10 per cent del dèficit real».
El representant del Govern balear es mostrà «preocupat» i lamentà que Zapatero «no afronti el problema en profunditat, ja que tan sols es limita a corregir el desequilibri entre els fons disponibles i les despeses realitzades en la prestació dels serveis sanitaris». Ramis d'Ayreflor també indicà que en el sistema de finançament vigent s'estableix que aquest es revisaria a l'alça si el creixement poblacional superava uns paràmetres predefinits, situació que s'ha produït a Balears. El titular d'Economia opina «que la proposta que es posi damunt la taula haurà de considerar de manera diferent les CA que no han tingut increments de població i les que sí», i afirmà que el dèficit sanitari previst per a enguany a les Balears és de 250 milions.
