La febre del cim arriba al camp base

Tot va començar amb el trànsit dels «report weather» (previsions meteorològiques) entre les diferents expedicions comercials instal·lades a la glacera del Khumbu i la possibilitat que el 15 de maig es produís una finestra que permetés fer cim al sostre del món, a 8.848 metres sobre el nivell de la mar. Però les presses són males conselleres en una empresa tan delicada com aquesta.

Enmig d'aquesta orgia de prediccions i pronòstics d'atac final a l'Everest, Oli i «els dos Tolos» (Quetglas i Calafat) es plantejaren de tot d'una avançar la seva agenda i, fins i tot, sacrificar un dels tres escaladors en un primer intent de fer cim entre el 15 i el 18 de maig. Aquesta opció "un tant precipitada, atès que cap dels tres no ha passat cap vespre aclimatant"se al camp III (7.200 m)" els hauria permès un segon intent una setmana després. Però finalment el seny s'imposà i, després de llargues hores de discussió, sorgí el que podria ser el pla definitiu: «Arribar a dalt de tot els tres junts, sempre que sigui possible i cap de nosaltres no es trobi malament».

Jugar"s'ho tot a una carta, però sempre junts i amb totes les garanties d'èxit. L'estratègia pactatada pels tres expedicionaris és la següent: Tolo Quetglas pujarà demà amb els xerpes fins al camp II, a devers 6.400 metres d'altura, per guanyar el dia d'aclimatació perdut a causa de la pèrdua de les seves botes. A continuació, dia 11, Oli i Tolo Calafat arribaran al segon camp d'altura per, juntament amb l'altre Tolo, prosseguir fins al camp III, on arribarien dijous a migdia. Si els tres responen bé a l'altura i les condicions meteorològiques ho permeten, divendres avançarien fins a prop del camp IV (8.000 m), a un indret anomenant les «bandes grogues».

Seguint el pla traçat pels tres escaladors, l'expedició «Mallorca a dalt de tot. Everest 2005» tornaria al camp base entre el 14 i el 15 de maig. Després d'uns dies de descans, entre quatre o cinc, vendria l'atac final al cim de la muntanya més alta de la Terra. L'estratègia sembla ferma i els membres del grup, decidits a dur"la endavant fil per randa.

Tot i això, la febre del cim s'ha començat a estendre com una autèntica epidèmia. Des de fa dos dies, no hi ha tertúlia del camp base que no tengui per tema exclusiu la dada «finestra» per fer cim. I d'aquest mal no en són aliens els nostres escaladors. Esperem, idò, que el seny continuï imperant en totes i cadascuna de les seves accions i Mallorca coroni la Deessa Mare de la Terra les dates previstes i pactades ahir.

Mentrestant, el temps ha millorat considerablement els dos darrers dies, tot i que la gran amenaça continua sent per ara el risc d'allaus. De fet, el voltant de la glacera del Khumbu és un constant cruixir de gel i roca. Cal anar, doncs, molt alerta.