algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 18°
21°

Els models de finançament d'altres estats descentralitzats beneficiarien les Balears

Aquest és el resultat d'una projeccció dels sistemes d'Alemanya, el Canadà, Suïssa i Austràlia

Les Illes Balears sortirien clarament beneficiades de l'aplicació dels sistemes de finançament autonòmic vigents als països descentralitzats del nostre entorn. Aquest és un dels resultats de l'estudi Finançament de les hisendes regionals espanyoles i experiència comparada, del professor David Cantarero Prieto, publicat per l'Institut d'Estudis Fiscals a la col·lecció Documentos de Trabajo.

La projecció sobre l'Estat espanyol dels models aplicats a Alemanya, Suïssa, el Canadà i Austràlia en donen sempre com a beneficiàries netes les Balears i els altres terrritoris catalanoparlants, Catalunya i el País Valencià, a més de Madrid. L'aplicació del model alemany a l'Estat espanyol suposaria per a les Balears un augment de 6 punts en el finançament per càpita; un 8% per a Catalunya; un 5% per al País Valencià; i d'un 20% per a Madrid.

Amb el sistema suís, el finançament per càpita de l'Arxipèlag creixeria un 61%; el del Principat, un 31%; el de València, un 13%; el de la Rioja, un 2%; i el de Madrid, un 41%. Amb una projecció del model canadenc, les Balears guanyarien un 54% en finançament per càpita; Catalunya, un 19%; el País Valencià, un 6%; i Madrid, un 59%. Per acabar, amb el sistema australià els beneficis per a les Illes serien d'un 4%; els de Catalunya, un 8%; els de València, un 8%; els de Múrcia, un 7%; i els de Madrid, un 15%.

En les conclusions de l'estudi, l'autor hi afirma que «si es vol garantir la suficiència financera de les regions, és obvi que no totes les comunitats autònomes haurien de dependre igual de les mateixes figures tributàries». Així mateix, proposa «una reforma del sistema de finançament espanyol per aproximar-lo a l'australià o a l'alemany».

L'anàlisi de David Cantarero, professor de la Universitat de Cantàbria, parteix de la constatació que «el grau de descentralització pressupostària del sector públic és ja comparable amb el de països representatius del federalisme fiscal -Alemanya, Àustria, Austràlia i el Canadà. Observa que «la responsabilitat de provisió de béns i serveis públics de caràcter redistributiu -sanitat, assistència social i educació- figura ja en els pressuposts de despesa dels executius autonòmics».

No obstant això, l'expert critica que «el grau de descentralització de la despesa pública no ha anat acompanyat de progressos similars en l'àmbit del sistema de finançament». A Espanya, continua l'autor, les comunitats autònomes depenen, en major mesura que en altres indrets, de les subvencions procedents del nivell central i és molt inferior el pes dels ingressos tributaris procedents directament dels imposts pagats pels ciutadans residents en la jurisdicció».

Assenyala també un altre defecte del sistema espanyol de finançament de les comunitats: «les més dependents no s'anivellaran tant amb aquest model com, en principi, s'hauria d'esperar». A partir d'aquí, presenta els resultats de l'aplicació de mecanismes d'anivellament i repartiment del poder tributari en altres sistemes federals».

El sistema d'anivellament a Alemanya queda recollit en la seva Constitució, la qual explicita que s'han d'igualar les condicions de vida de tot el país. El mètode d'anivellament és del tipus «Robin Hood» i es basa en un mecanisme de transferències en el qual són els lànders mateixos els que estimen els desequilibris i calculen els pagaments a realitzar pels territoris de major capacitat fiscal cap als relativament més pobres.

A Suïssa, des de l'any 2001, la sobirania dels cantons a l'hora de dissenyar la seva política fiscal queda limitada per una llei federal que estableix les regles del joc quant a la definició de la base imposable, les deduccions i les subvencions. El Canadà, segons, l'estudi, presenta un model que és alhora «asimètric i cooperatiu» i de prou complexitat. Els acords tributaris tenen caràcter voluntari i individualitzat per a cada província que estigui disposada a aplicar-los. Austràlia, segons l'anàlisi publicada, és una de les poques federacions que intenten igualar per necessitats de despesa. El principi d'igualació fiscal s'aplica a través d'un mètode centralitzat de transferències intergovernamentals.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.