M. CAMPOMAR.Palma.
La nova pel·lícula d'Alejandro Amenábar, Mar adentro, sobre la vida del tetraplègic Manuel Sampedro, ha tornat a obrir la polèmica respecte de l'eutanàsia, un tema envoltat de dubtes. Tots creim que entenem exactament el mateix en referir-nos-hi. No obstant això, seria convenient definir el terme per saber millor de què parlam.

Des del punt de vista etimològic, la paraula «eutanàsia» ve del grec eu, que significa «bo», i de thanatos, que significa «mort». Així el significat d'aquest mot seria «bona mort». Però el terme «eutanàsia» ha evolucionat i en aquests moments es refereix a l'acte de posar fi a la vida d'una persona, amb l'objectiu de minimitzar el seu sofriment.

Es podria entendre, doncs, com el fet d'ajudar una persona a morir. Però, a més, és necessari diferenciar entre la de tipus passiu i l'activa. La primera suposa no allargar la vida d'un pacient que es trobi en estat terminal, és a dir, deixar-lo morir, i és una pràctica no penada a Espanya. Quant a l'eutanàsia activa, suposa provocar la mort del malalt i és il·legal a l'Estat espanyol.

Amb l'objectiu de respectar el dret dels malalts a l'eutanàsia passiva, la Llei d'autonomia del pacient del 14 de novembre del 2002 recull la figura del testament vital. Es tracta d'un document que regula els drets del pacient a decidir sobre el final de la seva pròpia vida, de manera que es pot negar a rebre tractament mèdic.

Les Balears s'incorporaren al marc legal que regula aquests documents el 2003 amb la Llei de salut, que recull en el seu article 18 el dret de les persones majors d'edat a «atorgar un document de voluntats anticipades, en el qual i de manera lliure expressin les instruccions que han de tenir en compte el metge o l'equip sanitari responsables quan l'afectat es trobi en una situació que no li permeti expressar personalment la seva voluntat».

El Col·legi d'Advocats de les Balears considerà que aquesta norma recollia «de passada» el testament vital i que «molts aspectes d'aquest document quedaven diluïts». Així, el juliol passat presentà al Govern balear i als diferents partits polítics una proposició de llei de voluntats anticipades, per recollir el testament vital en una llei independent de la de salut.

Segons explicà Bruna Negre, coordinadora del projecte i membre de la junta de govern del Col·legi d'Advocats de les Balears, l'Excecutiu autonòmic ha mostrat la seva voluntat de «facilitar una tramitació ràpida i amb el major consens posible» per a la proposició de llei. La iniciativa esmentada recull de manera explícita l'eutanàsia passiva, ja que segons el text «es podran incorporar a les voluntats anticipades (...) manifestacions i instruccions per no prolongar la vida artificialment per mitjà de tecnologies i tractaments mèdics concrets».

El Col·legi d'Advocats pretén, amb la seva iniciativa, desenvolupar i regular amb més profunditat i garanties l'article 18 de la Llei de salut. Per aquest motiu suggereixen, a més, que al document s'hi pugui reflectir la voluntat d'una persona de donar els seus òrgans, sense que sigui necessari el consentiment familiar en el moment de la mort.

La proposta, així mateix, persegueix la creació d'un registre balear de voluntats anticipades, en el qual entraran tan sols les declaracions d'aquelles persones que així ho desitgin. Aquest registre es convertiria així en un instrument de gran utilitat per als profesionals sanitaris i per als pacients, ja que permetria revelar als primers i donar a conèixer als segons l'existència de desigs anticipats quan fos necessari.