La Sala permet l'edificació de 10 xalets incomplint la Llei del sòl

Aquesta circumstància provoca enfrontaments entre ALM-UM i PP

25/11/03 0:00

M.FUSTER. Manacor.
La construcció de 10 xalets a menys de 250 metres de la mar a la zona denominada sa Gruta del municipi de Manacor ha enfrontat els partits ALM-UM i PP. La coalició nacionalista acusa el batle, Antoni Pastor (PP), de no aplicar la Llei del sòl, ni suspendre la concessió de llicències que foren concedides el 1997, moment en què a l'Ajuntament manava el PP i Pastor era regidor de l'equip de govern.

En aquella època, el Consell de Mallorca va denegar aquestes llicències, però l'Ajuntament i els promotors hi varen recórrer davant els tribunals i varen obtenir la resolució a favor. No obstant això, ALM-UM argumenta que «entre la interposició del recurs i el moment actual s'ha produït l'aprovació de les DOT, que prohibeixen aquest tipus de construccions a menys de 500 metres de la costa».

Així mateix, ALM-UM recorda que «l'acord de la Comissió Insular d'Urbanisme de l'octubre ha informat l'Ajuntament de la improcedència de la concessió d'aquestes llicències, ja que la Llei del sòl diu, a l'article 42, que si encara no s'han iniciat les obres i sorgeix una llei o norma que fa aquella construcció inviable (en aquest cas les DOT), s'ha de declarar extingida qualsevol llicència».

Per la seva banda, el batle Pastor ha encarregat un informe al tècnic municipal per tal de conèixer si jurídicament és possible suspendre les llicències i quina serà la quantia econòmica que l'Ajuntament haurà d'aportar en concepte d'indemnització.

La denúncia per part d'ALM-UM no ha caigut gaire bé al batle popular, Antoni Pastor, el qual ha manifestat que «el que no han de fer els regidors d'ALM-UM, Miquel Riera i Miquel Àngel Grimalt, és aprofitar-se del seu càrrec al Consell de Mallorca per fer oposició a l'Ajuntament de Manacor».

Aquests habitatges es troben a la zona rústica litoral compresa entre Cala Morlanda i Cala Petita, i ja han rebut crítiques per part del GOB i d'altres col·lectius, perquè aquestes construccions tindran un impacte paisatgístic notable i crearan commoció social a l'única zona no urbanitzada entre Cala Bona i Portocristo.