El nin maltractrat per la mare a Palma té minusvalidesa del 68%

El pare creu que la pena de dos anys a la dona «és insuficient»

J.F.M.Palma10/11/03 0:00

«Estic segur que maltractà el nin per venjar-se de mi. Els dos anys de presó que li han imposat són insuficients pel mal que li ha causat, ja que tindrà lesions irreversibles tota la vida». El pare de l'infant, la mare del qual va ser condemnada per una jutgessa de Palma a dos anys de presó tal com avançà aquest diari, reconeix que està decebut per la sentència, que permet a la dona obtenir la llibertat condicional.

L'home, que s'estima més mantenir l'anonimat, explicà que el maltractament infligit, que es declarà provat en la sentència, ha suposat que en aquests moments s'hagi reconegut al petit una minusvalidesa del 68 per cent.

El nin té ara tres anys i tenia tres mesos en el moment de les agressions. L'infant ha estat operat diverses vegades, sobretot dels ulls. Encara no camina, no parla i no se sap amb seguretat si hi pot veure. Les seves lesions neurològiques són irreversibles.

Aquest maltractament es va produir el dia 3 de març de l'any 2001 en un domicili de Palma. L'home vol aclarir que encara que la dona que ha estat condemnada visqués a casa seva, «no era la meva parella», però que en quedar embarassada «hi vaig assumir la meva responsabilitat». Aquella nit la dona era tota sola a casa. Va col·locar el bebè devora ella en un llit individual, sense posar-hi cap classe de protecció.

De matinada el petit va caure del llit. La sentència declara provat que la dona el va sacsejar, sense agafar-li el cap, i això va provocar que es copejàs el crani amb un moble.

L'home explica que va arribar de matinada i la dona li va dir que «el nin havia caigut del llit. Estava adormit i semblava estar bé. No hi vaig donar importància perquè tots els nins cauen del llit». Hores després, sense que ell ho sabés, el petit era ingressat en coma a Son Dureta i allà li detectaren la lesió cerebral.

«Estic segur que si jo hagués ocasionat les lesions, ara seria a la presó...», conclogué.