Els illencs no veuen l'immigrant com una amenaça laboral directa

El catedràtic va avançar a Diari de Balears una breu anàlisi sobre la aquest fenomen. Segons Salvà, «des del punt de vista demogràfic, la immigració ha tengut un clar efecte sobre la natalitat. Comencen a tenir un nombre de fills alt, sobretot entre el col·lectiu llatinoamericà. Ara, de cada 100 nins que neixen, 18 són fills de mare estrangera. Això ha trencat el procés d'envelliment que vivien les Balears».

Ara, el catedràtic també ha observat que «des del punt de vista econòmic, hi ha dos grans grups: la immigració pobre, generalment provinent dels països del Sud, i la immigració rica, generalment provinent dels països del Nord. Entre aquesta darrera, n'hi ha tant de residencial com de laboral. La immigració laboral del Nord, a més, entra en competència amb nosaltres i ocupa llocs de feina que tenia la població autòctona.

Mentrestant, la immigració laboral del Sud és complementària. De fet, més del 50 per cent de la gent enquestada sobre el tema no troben que la immigració competeixi laboralment amb ells. Això alleugera les tensions racistes que hi pugui haver. Un altre aspecte econòmic és l'habitatge.

A causa dels alts preus dels lloguers, molta gent s'ha acaramullat en pisos, moltes vegades controlats pels propis immigrants. Finalment, un altre aspecte econòmic és que els salaris són superiors als que tenien al seu país, tot i que les despeses que tenen també són majors. Pel que fa a la immigració del Nord, més del 50 per cent guanya per sobre dels 1.200 euros mensuals».

Per acabar, Salvà observa que entre la població immigrant hi ha «una alta demanda de serveis sanitaris, que topa amb problemes de llengua i d'actituds. Per exemple, hi ha dones magribines que no es volen despullar o que no volen passar consulta amb un metge i volen una metgessa».